La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: El tema del tema, de Quim Monzó
El tema del tema / Quim Monzó.- Barcelona: Quaderns Crema, 2003.
Amb el temps Quim Monzó ha bastit una obra periodística capaç de fer la competència a la seva narrativa. Són molts anys parlant de moltes coses, actuals o no, i retratant d’una manera lúcida el món on vivim, sempre des del seu prisma, des del seu punt de vista, al marge de modes i tendències. Quim Monzó és un autor que no es casa amb ningú i no li fa por posar el dit a la nafra si ho ha de fer. No és un autor còmode, però és que els periodistes en general no ho haurien de ser, però aquest és un altre tema i donaria per molt. Aquest llibre recull articles apareguts entre el 1999 i 2001 a La Vanguardia, en algunes coses el temps no sembla que hagi passat, o simplement ha confirmat el que en aquests articles sols s’apuntava. Cal llegir a Quim Monzó, i cal considerar els seus articles com a literatura de ple dret, perquè és el que són, sense matisos.
Des que hi ha televisió, part dels espectadors es lamenta que emet massa violència. Les associacions de pares i de pedagogs, per exemple, repeteixen una vegada i una altra que fins i tot els cops de puny dels dibuixos animats fan mal a la canalla, bé perquè els fan tornar insensibles, bé perquè els creen el desig d’agafar una escopeta de canons retallats. En canvi, hi ha altres espectadors que hi disfruten. Més que amb el pimpampum simulat de les pel·lícules, amb les imatges reals dels programes “d’impacte”, aquests on hi ha persecucions, accidents de cotxe, robatoris a botigues, trets i ferits. A un pas de l’snuff, assaboreixen els canelons precuinats mentre els telenotícies mostren primers plans de cadàvers esbudellats per l’última bomba.
Deixa el teu comentari!