La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: La maleta turca, de Quim Monzó
La maleta turca / Quim Monzó.- Barcelona: Quaderns Crema, 1994.
No descobrirem ara que Quim Monzó és un dels grans de la nostra literatura, possiblement sigui el millor escriptor en català viu juntament amb en Jaume Cabré. La seva obra de ficció ha estat, pràcticament des que es va començar a publicar, tot un referent indefugible, la veu de la generació que ja no era la de l’exili i la més immediata posguerra. Una narrativa, a l’alçada de la millor narrativa internacional en aquells anys. Tampoc ens hi estendrem, els seus llibres parlen per si sols i són l’argument més contundent que es pugui trobar. Com gairebé tots els escriptors, Quim Monzó col·laborava en premsa. Articles i columnes han estat el principal suport econòmic de molts escriptors (una tendència que amb la crisi de la premsa sembla haver acabat). Lluny de ser un “producte secundari” en el articles podem trobar tota la intel·ligència de Quim Monzó, el seu humor, el seu escepticisme… una suma de factors que fan que llegir aquest llibre i pensar en l’any en que va ser escrit ens el facin veure com un visionari, un visionari terriblement encertat.
N’hi ha molts exemples, agafarem alguns fragments d’un article que duu per títol 1993 (la primera edició del llibre és del 1990) sobre la febre dels Jocs Olímpics, un article que no respectava la línia oficial d’entusiasme desmedit sobre el tema que es respirava arreu.
I tot perquè, a Lausana, l’exConsejero Nacional del Movimiento Nacional, el senyor José María Samaranch, va obrir un sobre i va dir “Barcelona”[…] Els jocs olímpics del 1992 han tornat a la ciutat el convenciment que no tan sols no està tan malament com deien sinó que, fins i tot, està prou bé. I Barcelona no ha pas canviat tant. Ni abans era el Titànic, ni ara és el súmmum. En un lustre, les ciutats no canvien de la manera radical que ens volen fer creure que ha canviat Barcelona.[…] Fins els amos de les tavernes somien que, aquell mes històric, serviran més carajillos, més cerveses i més olives que ningú. Les putes confien que, amb l’overbooking que tindran el juliol del 1992, podran finalment estalviar pel retiro; si abans no enxampen la sida, és clar. Tothom ven, compra, especula, confia, aposta, espera.
Deixa el teu comentari!