La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…. A Bàrcino.
A Bàrcino/Maria Carme Roca. Barcelona: Columna, 2020
A Bàrcino/Maria Carme Roca eBiblio
Maria Carme Roca és una escriptora, filóloga i historiadora nascuda a Barcelona l’any 1955. Com a escriptora té una llarga trajectòria, tant en novel·les per adults com per públic infantil i juvenil. Ha rebut varis premis, entre els quals destaquem: Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil (2005 i 2017), Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica (2006) i Premi Prudenci Bertrana (2018). Forma part del programa Itineraris de lectura del Institut de les Lletres Catalanes i és membre del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil com a representant de l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana. Col·labora regularment amb la revista educativa Escola catalana.
A Bàrcino és la segona part de la novel·la Bàrcino, que ja vam ressenyar al bloc, tot i que es pot llegir de forma independent. La protagonista de la novel·la és la noble romana Minícia Fausta, que als seus 25 anys pateix el rebuig del seu pare per haver tingut un fill del seu enemic Teseu, tot i que ella va ser enganyada ja que no en l’autèntica identitat del seu amant. Minícia ens contarà les seves vivències anant endavant i endarrere en el temps.
La trama de la novel·la transcorre a la segona meitat del segle II durant el govern dels emperadors Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli, Luci Vero i Còmode. Tot i que Bàrcino és l’escenari principal, també surten les següents ciutats: Roma, Tibur, Leptis Magna, Municipium Emporiae, Òstia, Baétulo i Tarraco. Els indrets de Bàrcino que surten a la novel·la són: Porta de Mar, Decumanus Maximus, Cardo Minor, Temple d’August, Mons Iovis i Temple de Mitra.
Finalment, us oferim un fragment de la novel·la:
“En escoltar la cridòria marinera que avisava que ens acostàvem a terra, em vaig deixondir de la letargia que m’havia bressolat durant aquells cinc dies que es van fer interminables. El moviment del vaixell em feia avançar amb pas insegur per la coberta però em vaig trobar a gust quan em vaig recolzar en un espai de la barana, cap a la proa, des d’on podía abastar la ciutat que ja s’intuïa a l’horitzó.
-És una ciutat petita la teva Bàrcino…-va comentar el Cneu que s’havia col·locat al meu costat.
-No és Roma, per descomptat -vaig respondre amistosa, ja que no volia entrar en un combat dialèctic-, però com diu el meu pare, és un petit punt de l’imperi que brilla. I no em negaràs que fan patxoca les seves muralles.”
Deixa el teu comentari!