Redescobrim Boris Vian en el centenari del seu naixement (1920-1959)
“Al bosc de Fauses-Reposes, al peu de la costa de la Picardia, hi vivia un llop adult molt bonic, de pèl negre i ulls grossos i vermells. Es deia Denis…”. Així comença el seu conte “L’home llop”, del llibre L’home llop i altres contes. T’ha vingut al cap alguna cançó? Doncs si, Lobo-hombre en París de La Unión.
I és que aquest autor ha inspirat amb les seves històries imaginatives a tota mena d’autors. Per exemple en Michel Gondry va fer una pel·lícula d’un dels seus llibres La espuma de los días; en Christian Cailleaux en va fer un còmic de la seva vida Piscina Molitor: la vida “swing” de Boris Vian; a inspirat a músics com Andy Chango en el seu àlbum Boris Vian; a Oriol Genís el va inspirar per muntar l’espectacle Boris Vian, constructor d’imperis…
I és que Boris Vian no sols tenia molta imaginació, si no que era un artista polifacètic i irreverent, escrivia contes, novel·les indispensables com L’arrecacors o Otoño en Pekin , novel·la policíaca (Escopiré sobre les vostres tombes), novel·la negra amb un títol que ha inspirat a molts autors (Que se mueran los feos), poesia (Poesia completa), inclús té un llibre polèmic que va estar prohibit a Espanya durant la dictadura, publicat pòstumament, un recull de textos pornogràfics (Escritos pornográficos; precedido por Utilidad de una literatura erótica) …
Però, sobretot, el que més li agradava era el jazz, en va escriure assaigs (Escritos de jazz), composava cançons (Textes et chansons) i tocava la trompeta i cantava: Boris Vian chante Boris Vian, L’ingénieux romanesque, Jazz & trompinette
Et deixem una mostra d’en Boris Vian en acció:
Deixa el teu comentari!