Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Club de lectura, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

Sessió del Club de Lectura de Novel·la Barcelonina al Castell de Montjuïc

9 març 2020 Sense Comentaris

El dimarts 10 de març a les 18:30 hores tindrà lloc una nova sessió del Club de Lectura de Novel·la Barcelonina de la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé. Serà una sessió especial ja que no es farà a la Biblioteca, sino al Castell de Montjuïc. 

El llibre que comentarem serà El vent de la nit de Joan Sales, que ens conta el desencant del seu protagonista i la seva falta de fe després de la Guerra Civil

L’AUTOR

Joan Sales es un escriptor, poeta, traductor i editor, que va néixer a Barcelona l’any 1912 i va morir l’any 1983.

Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Treballava com a assessor de català a la Generalitat l’any 1936 quan va començar la Guerra Civil Espanyola.. Després de formar-se a l’Escola de Guerra de la Generalitat va ser enviat al front de Madrid i després al font d’ Aragó. Acabada la Guerra es va exiliar a França, Santo Domingo i Mèxic. A Mèxic va treballar-hi com a linotipista i va impulsar la revista Quadern de l’Exili de 1943 a 1947.

Va retornar a Catalunya el 1948 i es va centrar en tasques editorials i va descobrir autors fonamentals per la literatura catalana contemporània com Marius Torres, Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda. Es va fer militant d’Unió Democràtica de Catalunya.

El 1955 va fundar amb Xavier Benguerel i Joan Oliver El Club dels Novel·listes amb el qual volia ampliar el públic lector català.

Va traduir autors com Kazantzakis i Dostoievski al català i va ser documentalista i anotador de la Història d’Espanya i la Història dels catalans de Ferran Soldevila.

Va dirigir la Oficina de Català de la Diputació de Barcelona fins que es va jubilar l’any 1982.

L’OBRA

Si escriure és reviure (i fer-nos reviure), el Joan Sales que escriu El vent de la nit és tan i tan diferent del que escrivia Incerta glòria que no costaria gens de creure que fossin dues persones diferents; si més no, la mateixa persona, abans i després de la catàstrofe o de l’ensulsiada; la mateixa persona després d’haver-ho perdut (gairebé) tot.

No és, doncs, pas per casualitat —res no ho pot ésser, si és obra de Sales—, que els títols siguin tan expressius, tan determinants; títols que ens traslladen de la glòria, a la nit. I si la glòria era incerta, opinable, discutible, la nit no ho és gens: no pot ésser més fosca i inhòspita. Al contrari del que podria esperar-se, doncs, el que hauria d’ésser (més aviat) fosc, la guerra, és (més aviat) lluminós; el que hauria d’ésser (més aviat) lluminós és fosc, fosquíssim. Una foscor que, a Catalunya, i permeteu-me l’expressió, era doblement fosca: socio-políticament i nacional. (XAVIER SERRAHIMA AL BLOC “EL RACÓ DE LA PARAULA”

Com sempre, us desitgem bona lectura!

Sales

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.