Inici » Activitats, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Poesia neerlandesa i editorials que s’arrisquen

3 març 2020 38 views Sense Comentaris

Properament acollirem una activitat, un espectacle de dansa i poesia,  del cicle Entre Versos. En una dansa improvisada s’evocaran els paisatges descrits en els textos de dos poetes neerlandesos: Ilse Starkenburg i Menno Wigman.

La literatura neerlandesa, o flamenca, és poc coneguda aquí, però és que el neerlandès es tracta d’una llengua minoritària que sols es parla a Holanda i a Flandes on va ser víctima de la força del francès que es va voler imposar a Bèlgica.

RavenswLogoRW3x5ood Books és una petita editorial que aposta per  editar a autors poc coneguts, i no per això de menys qualitat, en disciplines minoritàries de microrelat, poesia,  relat i  traduccions de poetes forans. Darrerament ha editat les traduccions d’un parell de llibres d’aquests autors: La muchacha tras el cristal . Antología minimalista, d’Ilse Starkenburg i No sé bien con quién estoy hablando (Los poemas de El funeral solitario) de Menno Wigman.

portada_starkenburg

Ilse Starkenburg (Dieren, 1963 – Amsterdam, 2019), la podem situar dins el corrent de l’experimentalisme d’Holanda i Flandes, però sobretot la seva poesia és surrealista, hermètica i enigmàtica. Va debutar com a poeta a finals dels 80’s a la revista literària Maatstaf .  Ilse qüestiona els elements que se’ns presenten com quotidians i els presenta com  un misteri a què ens acostumem amb prou feines. Descripcions oníriques, percepcions contradictòries, estupefacció, són les eines per connectar amb el lector que tan sols requereix d’artificis, imatges i paraules. Ravenswood Books ha publicat el seu poemari La muchacha tras el cristal, del que us oferim el poema:

Pared

golpeo la pared

del baño

 

pues oigo

al otro lado

en una casa con rotas habitacions atravesadas

 

a alguien escuchando

a Bach: las Variaciones Goldberg

en la interpretaciones atravesadas

 

yo no puedo golpear demasiado fuerte

Descuidado con la fortunaMenno Wigman (Beverwijk, 1966 – Amsterdam, 2018) està considerat el poeta en llengua neerlandesa més brillant de la seva generació. A part de poeta també va ser traductor, assagista i editor de la revista literaria Zoetermeer, a part de col·laborar amb altres revistes. Va rebre diversos premis i el van nomenar  poeta de la ciutat d’Amsterdam durant dos anys. Com a cosa curiosa, va formar part d’una organització, De Eenzame Uitvaart (El funeral solitari) formada per un conjunt de poetes, el «Grup de la mort », i a qui se’ls demana que escriguin un poema per al funeral d’una persona morta en  solitud, sense familiars que es puguin fer càrrec del cos. El poeta convidat, després d’indagar sobre la vida i mort, compon uns versos que llegirà en veu alta davant de la seva tomba. El personal voluntari de De Eenzame Uitvaart visita la casa del difunt, va al tanatori per vetllar-lo i a dipositar flors al seu taüt, mentre que el poeta escull la música, compon i llegeix el poema. A No sé bé amb qui estic parlant (Els poemes del funeral solitari) es recullen tots els poemes que Menno Wigman va compondre per a De Eenzame Uitvaart. Ravenswood Books ha publicat el seu últim poemari Descuidado con la Fortuna, del que us oferim el poema:

AMOR

Ha pasado el invierno de las aflicciones.

Miro como perlo en la primavera. ¡Tú!

Vagué durante tanto desde mí hacia mí hacia mí

y ahora solamente veo tu cara.

AnneBudgenZwartWitBundel2foto1Anne Büdgen  la poeta holandesa, l’altra protagonista de l’activitat, que ens la presentarà, escriu des de petita. A més de poesia, escriu textos per a teatre, és professora a l’Haia, recita regularment a festivals, i ha publicat a revistes literàries com Het Liegend Konijn i en antologies de Gerrit Komrij i Jozef Deleu.

Si voleu més detalls de la programació de l’Entre Versos cliqueu aquí.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.