La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… Corona de flores
Corona de flores/Javier Calvo. Barcelona: Mondadori, 2010
Javier Calvo és un escriptor i traductor literari nascut a Barcelona l’any 1973. Es va llicenciar en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i va cursar estudis de Literatura Comparada en la Universitat Pompeu Fabra. Ha escrit 10 llibres i va guanyar el Premi Biblioteca Breve amb la novel·la El jardín colgante. Col·labora habitualment com a guionista amb el director de cinema Roger Gual.
La novel·la que avui us recomanem és Corona de Flores. La història comença quan a la Barcelona de 1877 hi ha una sèrie de misteriosos assassinats, que la premsa atribueix a una persona que anomenem l’Assassí de l’Esperança. L’ encarregat del cas és l’inspector Semproni de Paula, que té cos de nen i compta amb la desconfiança de les autoritats, però l’ajuda Blai Boamorte, que és una persona corpulenta. Com que el temps passa, les autoritats decideixen recórrer a l’ajut de Menelaus Roca, un antic ajudant del inspector que es va tornar boig amb les seves particulars teories i com a conseqüència d’intentar portar-es a la pràctica va acabar a la presó. Es tracta d’una novel·la sinistra que combina misteri i terror.
La Barcelona que es reflecteix a la novel·la és la del segle XIX i combina llocs inventats com el Jardí de los Eléboros, la Torre dels Corbs i el carrer Riudecendra amb diferents localitzacions reals de l’actual Ciutat Vella i alguna referència a Gràcia i Sants.
Finalment, us oferim un petit fragment de la novel·la:
“Imposible de abarcar entera con la vista, ni siquiera desde la montaña, la Marina de Sans se extiende al sur de la Ciudad con un pie en su pasado cenagoso y terrorífico y el otro en el futuro que ya empieza a brotar en forma de canales y fábricas. La forma en que resulta sobrecogedora, sin embargo, no tiene que ver con su tamaño. Tampoco con las antiguas dunas y la ciénaga, de las que apenas queda nada. El canal de la Infanta y las obras de desecación de la marista han domesticado el paisaje. Tiene que ver con cierta cualidad antediluviana del lugar.Como si estuviera allí agazapado para recordarle a la Ciudad de dónde viene. O esperando que cometa un último pecado fatídico para zámparsela”
Deixa el teu comentari!