La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana llegir… El cònsol de Barcelona
El Cònsol de Barcelona/Andreu Claret. Barcelona: Columna, 2019
El Cònsol de Barcelona / Andreu Claret eBiblio
Andreu Claret i Serra és un periodista i escriptor nascut al municipi occità d’Acs l’any 1946. És fill de Maria Serra i Clotet i Andreu Claret i Cassadesus, fundador d’ERC. Va estudiar a França abans de tornar a Catalunya amb la família. Va estudiar Arquitectura i Economia a la Universitat de Barcelona. En ser expulsat de la Universitat per dos anys es va llicenciar en periodisme a l’Escola de Periodisme de l’Església de Barcelona. Va militar al PSUC des de 1963 i va ser detingut dos cops i empresonat 3 mesos per les seves activitats antifeixistes. També va ser membre de la Direcció del PCE de 1983 a 1986, any en què va deixar tota activitat política per tornar al periodisme. Ha dirigit institucions dedicades al diàleg a l’àmbit mediterrani i actualment col·labora amb El Periòdico, es membre del Consell Científic del Real Instituto Elcano i del Consell Consultiu del Diplocat i col·labora amb el CIBOD. En l’àmbit literari ha escrit tres novel·les: El secret del brigadista (2008), Venjança (2017) i El Cònsol de Barcelona (2019), amb la qual va guanyar el Premi Nestor Lujan de Novel·la Històrica i que és el llibre que us recomanem avui.
La novel·la es centra en la figura de Vladimir Antónov-Ovséienko, revolucionari ucranià, que es nomenat Cónsol de la Unió Soviètica a Barcelona el 1936. La seva missió és ajudar la República, controlar els anarquistes i acabar amb els trotskistes. El que no sap, és que no compta amb la confiança de Stalin. Josep Tarrida és un comunista que esdevé el xofer del Cònsol. Es tracta d’una novel·la història que ens fa reviure els temps de la Guerra Civil a Barcelona des d’ una vessant diplomàtica.
Els escenaris de la novel·la són bàsicament Ciutat Vella, Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Sants-Montjuïc.
Finalment, us oferim un tast de la novel·la:
“A Antónov-Ovséienko li va venir a la memòria aquella Barcelona animosa i vibrant que havien conegut amb la Sòfia, la màgia d’aquells dies d’octubre, quan havia arribat el Zirianin. Havien passat poc més de vuit mesos i havien arribat altres vaixells, però ningú no els anava a esperar. L’ajut no era suficient per fer front a les estretors que patia tanta gent. Si la guerra durava, Catalunya es transformaria en un gran camp de refugiats, mancaria de tot, i molts catalans girarien l’esquena a la República. Per primer cop, va pensar que havia fracassat.”
Deixa el teu comentari!