Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Lectors, Novetat

El lector opina

6 abril 2020 190 views Sense Comentaris

Mercè Rodoreda, La Mort i la Primavera. Barcelona: Club Editor, 2017

L’exili travessa tota l’obra rodorediana i li dóna sentit. Convé pensar en la Rodoreda que als anys cinquanta escriu a París i tot seguit a Ginebra, on s’estableix el 1954 i on viurà vint anys. Aleshores, tenia entre mans les primeres versions del que amb el temps seran La plaça del Diamant (1962), Jardí vora el mar (1967) i Mirall trencat (1974), entre d’altres. És però a Romanyà de la Selva on, al cap dels anys, deixa pràcticament acabada La mort i la primavera que havia anat deixant i compaginant amb altres novel·les. Es tracta d’una opció literària que li va permetre usar l’exili com a territori de la reconstrucció: reconstrucció de la memòria narradora, reconstrucció del públic lector. Als anys setanta, un cop mort Obiols, ella torna definitivament a Catalunya i emprèn el rescat de la seva imaginació més enllà de les fronteres dels gèneres literaris. Serà la segona gran etapa rodorediana, que culminarà amb l’extraordinària La mort i la primavera. Així doncs, deixa lloc també a una mirada política, en tant que evoca uns sentiments mots aferrats en la foscor de la postguerra: “Deien que morir era fondre’s amb l’ombra”.

Si Rodoreda, en els anys cinquanta, s’havia decantat per un estil realista, durant els anys vuitanta optarà per la responsabilitat que el retorn -com a territori de l’altra cara de l’exili- li atorgava si volia seguir fent ús de la seva llibertat de creació. Un tipus de relació amb la pròpia obra que permet pensar en d’altres projectes literaris coetanis, com ara el de la russa Nina Berbèrova (1901-1993), el de l’italià Italo Calvino (1923-1985) o el de la ucraïnesa-brasilera Clarice Lispector (1917-1978). Tant en el trànsit per diferents gèneres i la seva transformació, fet que els acosta, com en allò que els separa: la manera com van viure l’exili interior i la seva plasmació literària.

Escrita en primera persona, Mercè Rodoreda va transformar el primer exili fent ús, en el terreny personal, de la llibertat d’alterar el concepte de família i de maternitat i, en el terreny creatiu, polint i evitant les falses il·lusions sobre el passat. I va celebrar el segon exili, a Romanyà, atorgant-se la llibertat creativa més radical de què era capaç sense pensar en l’èxit, una autora que tant l’havia desitjat i que tant n’havia obtingut.

Amb aquesta obra he descobert una Mercè Rodoreda molt profunda i directa. Aquesta novel·la és extraordinària, tant estilísticament com narrativa, tal i com si fos un viatge iniciàtic per la vida i per l’ànima, que dona llum a la seva part més fosca ennuvolant-ne la més transparent alhora. Ho aconsegueix gràcies a un domini del llenguatge i amb una expertesa privilegiada en l’ús d’imatges que desgranen les emocions i sentiments més colpidors de la condició humana i on els colors, les referències a elements de la Natura i les percepcions dels sentits prenen un protagonisme que fila molt prim. Molt dens i intens però sublim: “Com si tantes tardors mortes fossin sempre la mateixa, amb aquella mania d’anar tornant …”. En l’adaptació teatral que de la mà de Joan Ollé s’ha representat aquesta tardor al Teatre Nacional de Catalunya, es pot veure una magistral expressió, amb tota la dificultat que s’endevina en voler materialitzar tanta emotivitat a flor de pell. A la premsa ja s’ha publicitat la voluntat de dur al cinema l’obra, repte que hi ha damunt la taula.

La seva lectura requereix concentració i deteniment per a poder pair i processar totes les descripcions que n’emanen. A l’Ateneu Barcelonès, teniu a la vostra disposició tant aquesta edició de l’obra com d’altres, juntament amb algunes traduccions: com ja és ben sabut Rodoreda és considerada l’autora més traduïda i disponible en més idiomes de l’àmbit literari català. Podeu consultar-ne els exemplars i dedicar-hi tot el temps que necessiteu aquí.

Anna Nicolau

1 Star2 Stars3 Stars4 Stars5 Stars (No Ratings Yet)
Loading...Loading...

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.