Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…. G (la novel·la de Gaudí)

20 desembre 2019 78 views Sense Comentaris

G (la novel·la de Gaudí). Daniel Sánchez Pardos. Barcelona:Columna, 2015

   G (la novel·la de Gaudí) / Daniel Sánchez Pardos eBiblio

Daniel Sánchez Pardos és un escriptor nascut a Barcelona l’any 1979. És Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i diplomat en Traducció Literària per la Universitat Pompeu Fabra i actualment treballa per al Consorci de Biblioteques de Barcelona. Ha publicat cinc novel·les de les quals G: la novel·la de Gaudí és la seva quarta novel·la.

La història comença quan durant l’incendi a la seu del diari “La Gaceta de la Tarde” un jove Gaudí salva la vida de Gabriel Camarasa, fill del director d’un nou diari a Barcelona “Las noticias ilustradas”. Els dos són estudiants d’arquitectura i acaben fent-se amics. Quan Semproni Camarasa, pare de Gabriel es arrestat acusat d’assassinat, Gaudí ajudarà a Gabriel a demostrar la seva innocència.

L’autor ens presenta un jove Gaudí, que s’assembla més a Sherlock Holmes que al personatge real, però tot i això el llibre és molt interessant.

L’acció de la novel·la es desenvolupa als districtes de Ciutat Vella, Eixample i Gràcia.

Finalment, us oferim un tast de la novel·la:

“- ¿Barcelona li sembla petita?

-Barcelona és un poble de pescadors i botiguers. Un poble gran, amb aspiracions, però un poble al capdavall.-La Fiona va fer, en aquest punt, una ganyota d’un menyspreu moderat.- I, com passa a tots els pobles, aquí tothom es coneix, tothom parla de tothom i no hi ha ningú que es pugui deslliurar dels judicis dels altres.

   Gaudí hi va rumiar un moment.

-Es tracta d’una qüestió de perspectiva, diria jo. Vostè ha arribat a Barcelona des de la ciutat més poblada del món; i jo hi he anat des d’un poble que sí que és de pescadors i botiguers, o de pagesos i botiguers. Per mi, Barcelona és exactament el contrari del que vostè ha dit. Aquí la gent no es coneix, ningú parla dels altres, ningú els jutja, perquè a ningú li importen les altres persones.-Gaudí va fer un glop de xerès abans de rematar-: I això és el que m’agrada de Barcelona.

-L’anonimat.

-La llibertat.

La Fiona va somriure.”

g

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.