Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Novetat, Poesia

Mossèn Cinto a Barcelona II

3 novembre 2019 61 views Sense Comentaris
  • Segona part de la ruta Jacint Verdaguer a Barcelona.

La misèria, la pobresa, se’l menjava per totes bandes. Se’l veia caminar sol, trist, encorbat, pel mig de les Rambles, camí de la parròquia de Betlem; de tant en tant s’aturava a tossir“. P. 558

L’últim domicili del poeta fou a l’Eixample, al carrer d’Aragó, 235 (antic 271), allà Amadeu Vives va escoltar per primera vegada de llavis del mateix Verdaguer L’emigrant, poema que s’ha convertit amb el temps en un cant patriòtic nostàlgic, especialment per als exiliats, emblemàtic i representatiu de la identitat nacional catalana…

“De tant en tant, en mig de tanta calamitat, al pis del carrer Aragó hi havia un resplendor de llum, com aquella tarda que va rebre el music Amadeu Vives, pobre i sense un ral, i mossèn Cinto plorà d’alegria en escoltar la música que havia compost per als versos de l’emigrant, el poema que va escriure, mogut pel pur enyorament, quan era al vaixell de la Trasantlàntica”. P. 559

Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.

… fins que anà a Vil·la Joana de Vallvidrera, a passar els seus darrers dies:

Vil·la Joana, la seva residència, es veia allà dalt a la cresta d’un turó […]. El poeta va entrar dins l’ermita, es va posar de genolls i va recordar la seva darrera composició, aquells goigs dedicats a la Verge Maria de Vallvidrera, una composició que havia lliurat tot just feia un mes, i de la qual encara tenia algunes estrofes a la memòria”.  P. 555-556

Lliri blanc i rosa vera
del jardí del Criador
Maria de Vallvidrera
embalsamau nostre cor.
[…]
Del Tibidabo en l’altura
vos somriu lo Sagrat Cor,
com al veur-la tan pura
somriu l’estrella a la flor.

Es te constància que mossèn Cinto va viure a Barcelona amb la família Duran al carrer de Portaferrissa 25 (actual Can Jové), i al carrer Provença 123.

Va assistir a diverses tertúlies literàries com per exemple a la del Cafè Suís (de la plaça Reial), on trobava Francesc Matheu i altres intel·lectuals o a la de la rebotiga de la Llibreria Batlle «L’Arxiu», del carrer Tapineria, regentada per Joan B. Batlle, llibreter i bibliòfil i va ser a la redacció de les diferents revistes que dirigí els darrers anys de la seva vida: L’Atlàntida (Rambla de Catalunya, 123); La Creu del Montseny (Impremta Antoniana, carrer de Girona, 76) i Lo Pensament Català (Impremta «La Catalana» de J. Puigventós, carrer de Sant Rafael, 7).

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.