Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Espai Barcelona, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Mil cretins, de Quim Monzó

1 novembre 2019 33 views Sense Comentaris

mil-cretinsMil cretins / Quim Monzó.- Barcelona: Quaderns Crema, 2007.

Aquest és fins a data d’avui el darrer llibre de ficció de Quim Monzó. Des d’aleshores només ha publicat recopilators dels seus articles de premsa. Els articles, el columnisme, no és pas un gènere menor, grans escriptors s’hi han dedicat per ser una feina més lucrativa (els escriptors han de pagar factures com tothom) però han fet pàgines literàriament memorables. Seria una llista molt llarga però pràcticament tots els escriptors tenen o han tingut el seu espai periodístic. Quan se li pregunta a Quim Monzó quan tornarà a publicar un llibre de ficció pot sortir amb les respostes més impensades, des de la pirateria fins a la manca de temps. Jo crec que realment és la falta de temps, tot i que coses com la pirateria no ajuden gaire.

Aquest volum doncs aplega els seus darrers contes. Són contes clàssics de Quim Monzó amb els seus trets característics, però amb una novetat. Aquí tenim temes com la vellesa, i la mort, i tot aquest procés. En articles i entrevistes l’autor explicava que havia viscut tot aquest procés amb els seus pares i que d’alguna manera tot això s’havia filtrat en els contes. Tenim un llibre més pessimista, un Monzó més negre, lúcid com sempre però sense aquella espurna divertida que de tant en tant sortia. Els contes però són excel·lents, en això Quim Monzó és una garantia sempre.

Totes les fotos de la seva vida caben en una capsa de sabates amb les puntes doblegades. S’amunteguen sense ordre. Hi ha fotos de quan era petita barrejades amb fotos ja de gran. En seixanta anys no ha tingut mai ni un minut per agafar un àlbum i ordenar-les. I ara que per fi té temps li fa mandra i tampoc no veu quin sentit tindria ordenar-les a aquestes altures. Per tot això les fotos en blanc i negre conviuen amb les fotos en colors. I amb les sèpia: dels pares, del cosinet que va morir a tres anys amb el cap esberlat per un test d’alfàbrega que va relliscar de la finestra d’una veïna, i d’ella mateixa, ben jove i amb randes, o amb una faldilla curta i una raqueta a la mà.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.