Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Espai Barcelona, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies

4 octubre 2019 34 views Sense Comentaris

si-menges-una-llimona-sense-fer-ganyotes-quaderns-cremaSi menges una llimona sense fer ganyotes / Sergi Pàmies.- Barcelona: Quaderns Crema, 2007.

Sergi Pàmies (París, 1960) és un dels contistes més destacats de les nostres lletres, un títol que comparteix amb Quim Monzó. Els seus llibres sempre són agils i sorprenents amb contes capaços de treure punta a situacions quotidianes i derivar-les a divertides, absurdament divertides. Aquest llibre és significatiu com un final d’etapa, tot i que això s’ha vist amb el temps i no tant quan el llibre va aparèixer el 2006. Aquest és el darrer llibre de la primera etapa de Sergi Pàmies, una etapa fonamentalment de contes (i un parell de novel·les), on el pes autobiogràfic era pràcticament nul. Això no és pas dolent, i els contes eren excel·lents, però potser començava a donar la sensació que Sergi Pàmies estava estancat en un tipus de llibres. Això pot ser una sensació personal, la seva evolució cap a uns relats molt més marcadament autobiogràfics s’explicarien així.

Aquí tenim aquest Pàmies en el seu millor moment. Lúcid, irònic, breu i esmolat, com a “tancament” d’una etapa resulta absolutament brillant. I si sou dels que us agraden els llibres curts i fàcilment transportables, aquest és un dels vostres.

Escric la història d’un personatge de ficció que, a l’hora prevista, aterra en un aeroport. Aviso: no és cap aventura espectacular, ni se situa en paratges perillosos (muntanyes que no ha escalat mai ningú, boscos on es perden excursionistes i els equips d’emergència que miren de rescatar-los, deserts amb tempestes de sorra tan destructives que ni els camells no gosen endinsar-s’hi, aiguamolls, llacs i fangars on s’amaguen bèsties bulímiques, latituds i longituds on regna una hostilitat parapsicològica mai no explicada per la ciència). El personatge de ficció sobre el qual em ve de gust escriure no ha de passar cap tràngol. Ningú no prova d’enverinar-lo, ni ha de desenfundar cap espasa màgica per enfrontar-se a un monstre de set caps o una pistola de raig làser per aniquilar un extraterrestre llefiscós.

portada-benzina-pamies

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.