Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana … Amor meva de Isabel-Clara Simó

27 setembre 2019 51 views Sense Comentaris

descargaIsabel-Clara Simó (Alcoi 1943), escriptora, periodista i política d’esquerres compromesa amb la lluita per la llibertat de les persones ha publicat: poesia, narrativa: breu, infantil i juvenil, novel·la, teatre, assaig, crítica literària, guions i també ha col•laborat amb articles a la premsa diària i a les revistes Canigó i el Temps. Les seves obres s’han traduït a diferents idiomes i ha rebut diferents premis com són:Premi Sant Jordi (1993): La salvatge, Premi Víctor Català (1978): És quan miro que hi veig clar, Premi València de Literatura (1995): La innocent. Premi Ciutat d’Alzira-Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil (2014): Tzoé. I com a reconeixement a la seva trajectòria intel·lectual l’Omnium Cultura li atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2017.
Isabel-Clara Simó va guanyar el premi Joanot Martorell l’any 2010 amb la novel·la Amor meva, aquest premi fou creat l’any 1979 a la ciutat de Gandía en el marc del Premis Literaris Ciutat de Gandia. Amor meva és la història de quatre dones d’origen jueu, barcelonines i de quatre generacions diferents: l’avia, la mare, la neta i la besnéta. Quasi no hi ha homes en aquesta història, només hi son de passada.
No és una novel·la de relacions entre mares i filles tot i que hi ha la relació familiar de mare i filla entre les protagonistes, però son unes dones que sigui per les circumstàncies en què viuen o per com son elles, persones que volen viure lliures, no acaben de trobar-se i a vegades sembla fins i tot que es fan nosa entre elles.
Cap d’elles té la vida fàcil, i a més han de tirar endavant en un mon que moltes vegades només està pensat per facilitar la vida als homes. El relat comença a principis del segle XX un segle convuls amb molts canvis socials, polítics i econòmics i a més els jueus, especialment després de la guerra civil no eren ben vistos a l’estat espanyol i acaba a principis del segle XXI. No les determina el fet de ser d’origen jueu però sí els hi dona una identitat marginal a unes més que altres, ja que n’hi ha que ho sabrà quan sigui adulta.

Un tast:
I sobre tot no ploris, una dona feta corrent com una boja, si et poses a plorar vindrà un guàrdia a detenir-te perquè trenques l’ordre. L’ordre és el polar de la societat, eh, senyor guàrdia? Els plors, doncs, a casa. Les curses pel carrer, per a les criatures i per als atletes. Tu ets una jueva lletja que cercava una mica de compassió i t’han fet la cara nova, de la coça que has rebut.
Corria.
Vaig veure l’estació de Gràcia com si mi me l’haguessin posat a davant. Jo la buscava? Que es quedin els meus draps, la feina que feia, els meus secrets puerils, el collaret que em va regalar l’Òscar i que jo acariciava com si fos una peça important de la vida. Que s’ho quedin. Que es quedin el senyor Vicent, tant que l’estimava. Que es quedin la meva dignitat, total, no sóc una estigmatitzada, filla d’un poble de perseguits?
A l’estació vaig aturar la cursa i em vaig intentar calmar els batecs furiosos del cor. Al lavabo em vaig rentar la cara i em van venir ganes de riure: t’encordes, Pat, quan fugies de casa disfressada de gran i tenies por que t’enxampessis? Doncs ara et diré la veritat i si no t’agrada t’aguantes: no et perseguia ningú. Ningú no et volia. Tothom va respirar quan vas fotre el cam. Veus? No és tan difícil d’acceptar. Tu eres una nena furtiva i ningú hauria mogut ni un dit per tu. Potser el senyor Vicent. Sobretot si me l’he inventat jo

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.