Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Tristany, d’Anna Monreal

20 setembre 2019 34 views Sense Comentaris

portada_tristany_anna-monreal-prat_201811301117Tristany / Anna Monreal.- Barcelona: Empúries, 2019.

Segon llibre de l’autora Anna Monreal que va guanyar un dels premis de més trajectòria de l’àmbit de la literatura catalana, el Just M. Casero en la seva 38a edició de 2018; després de guanyar amb el seu llibre anterior el premi El lector de l’Odissea.

En aquesta novel·la desenfadada seguirem la vida de Tristany, ens centrarem sobretot en l’època en que acaba una relació i en comença una altra. Una aventura que no hauria passat d’això es complica amb un embaràs que ho posa tot potes enlaire i en Tristany ha de deixar la seva vida plàcidament muntada amb Ivet per anar-se’n a viure amb Úrsula, primer a casa els sogres a la plaça Eivissa i més endavant ja enfilats a la muntanya del Carmel. Un matrimoni que no té gaire res en comú més enllà de la filla, i que vist amb perspectiva i una mica de fredor els ha agafat a contrapeu.

La relació amb Úrsula, el trencament amb Ivet, la vida amb aquesta nova parella, el passat d’ella (diametralment oposat al d’ell) la paternitat… Tot hauria estat més fàcil i possiblement tots haurien estat més feliços sense aquest embaràs, tot i que és una interpretació que no queda massa bé de dir. Entre la Ivet i la família que s’ha vist forçat a fundar en Tristany, amb els anys, començarà a enyorar el que ha quedat enrere, la història que no va ser amb la Ivet. Tot i això el llibre és un continu de situacions quotidianes banyades d’humor, humor una mica negre a vegades, sempre punyent, perquè ens hi podem sentir retratats. És la història d’uns personatges però podria ser la nostra, els entorns i els escenaris són completament reals, esfereïdorament reals.

Un cop instal·lats a la casa dels sogres d’en Tristany, a la plaça Eivissa, la libido de l’Úrsula va seguir fora de control, i això va comportar algun problema a en Tristany a l’hora de donar resposta als arravataments veneris de la seva dona. Perquè trobar prou intimitat per copular sis o set vegades al dia en un pis de vuitanta metres quadrats on hi vivien cinc persones era absolutament impossible. Ho feien tancats a l’habitació de l’Úrsula mentre sentien, entre esbufec i esbufec, els crits histriònics dels presentadors de l’Aquí hay tomate. Alguna vegada, fins i tot, la Fernanda va treure el cap per la finestra de la galeria que donava a la cambra mentre en Tristany era dins de la seva dona. Ho feien al migdia, dues i tres vegades, mentre la Fernanda rentava els plats i el sogre feia capcinades al sofà. Quan estaven sols, que no era gaire sovint, ho feien a sobre de la taula braser de la saleta, de cara als magnífics retrats de l’horta murciana que tant agradaven a la iaia Rufina. O a la cuina, al rebedor, a l’ascensor. Qualsevol lloc era bo per a l’Úrsula per treure’s les calces i saltar-li a sobre. Un dia, ella, la Fernanda i la Paqui van sortir a comprar un bressol. El van portar uns operaris al cap de quinze dies. Mentre l’instal·laven, ell s’acoblava amb l’Úrsula ficat al lavabo desitjant sortir-ne, anar a la cambra i dir als operaris: Quiets. No munteu el bressol, munteu la meva dona, feu-me el favor.

annamonreal

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.