LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » El Lector recomana … llegir Albert Ràfols Casamada

Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, Lectors, Novetat

El Lector recomana … llegir Albert Ràfols Casamada

10 novembre 2019 Sense Comentaris

Si bé Albert Ràfols Casamada és més conegut per la seva Pintura, són molts els Poemes en què impregnà la seva manera de veure i viure la vida. Les antologies publicades fins el moment a manera d’obra completa en són una mostra.

A manera d’acròstic, el nom d’Albert comprèn les lletres inicials de diverses facetes que poden resumir la figura de Ràfols Casamada:

Art Nou: moviment pictòric i polifacètic del qual fou exponent des dels anys cinquanta i en el qual es desenvolupà.

La “L” és de Literatura ja que la seva obra poètica fou ingent i precoç -els seus primers escrits, dins de l’àmbit familiar daten dels 13 anys.

Barcelona, en tant que nascut al barri de Gràcia a l’igual que també l’artista Maria Girona companya de vida i de projectes, sempre tingué la Ciutat com a referent i punt de llança on tenia la seu neuràlgica, amb diversos paisatges i llocs de residència on compaginava les seves estades, a més de participar-hi en nombroses iniciatives tant de tipus públic com privat. El marc urbà i arquitectònic sempre està present: arbres, façanes, finestres, flors, etc. i permet crear l’atmosfera.

La fundació de l’escola de disseny Eina representà, per la parella, una de les gran fites assolides ja que significà una

Renovació pedagògica oberta en què la relació alumnes i professors es desdibuixava contribuint a una formació i col·laboració d’aprenentatge i formació tant personal com professional

Podem parlar, per tant, d’un professional Total

La influència de tres poetes francesos que ell cita constantment en les seves classes, conferències i escrits professionals pot ajudar a esbossar l’univers Ràfols. La tendència natural d’allò local tendeix a allò universal.

Traduí el poema d’Arthur Rimbaud sobre les vocals a les quals dona un sentit creatiu musical i de color com a esperit de renovació que transmet en versos com, per exemple: “cendra blava”, “arbres d’un verd de fum”, “silenciosos núvols blancs”, “l’aigua d’un gris de nit” … A Policromia o Llibre dels Miralls ofereix un ventall de colors amb textos molt personals en què hi veiem una analogia. La simbologia cromàtica ha preocupat sempre l’Home i ha estat envoltada de certa aureola màgica. De Stéphane Mallarmé, destaquem, per una banda, el sentit sublim pel qual hi ha una força atzarosa que lliurament i impulsiva s’expressa en una multiplicitat de manifestacions com són els poemes visuals, els collage i el seu dietari titulat D’un mateix traç, títol amb què per cert representa molt bé l’absència de signes de puntuació i de majúscules, habitual en els seus escrits. En el seu univers, la Poesia s’ha transformat en un desenvolupament temporal dins l’espai i, per tant, el blanc serà sempre un espai de silenci. A Dimesions del present o Territoris del Temps, s’hi pot veure un cant a la vida i, a la vegada, les natures mortes que són un tema recorrent a les seves obres: dues cares de la mateixa moneda. El conjunt d’elements ajuda a configurar l’atmosfera o significat de les seves idees. La reminiscència de Charles Baudelaire s’intueix, per una banda, en la seva concepció de la natura: en la interconnexió màxima entre sistemes, entre llenguatges, entre diferents canals de comunicació. La barreja de disciplines a què es dedicà, dins de les arts gràfiques i visuals, el portà a treballar amb múltiples materials, tècniques, estils i a formar part de l’Escola Catalana. Per altra banda, en la sensibilitat (metàfores emprades i que esdevenen un codi molt particular de formes i colors sempre omnipresents) i sobretot sensorialitat (elements de la vida quotidiana i molt reals); així ens parla del “devessall de gotes com espurnes de pensament” i ens diu que ha “sentit en la nit fremir les fulles”, dins el recull Hoste del dia.

Albert Ràfols és definit pels seus coetanis i crítics contemporanis posteriors com un artista poeta o bé un poeta artístic, que ve a ser el mateix: comprèn tot allò que s’evoca des de dins i tot allò que es manifesta cap enfora. En el volum d’homenatge editat per Sam Abrams, Àlbum Ràfols, es pot arribar a copsar la seva personalitat a partir de testimonis d’amics i companys que formaven part del seu cercle social i professional, indestriables. Al centre, Maria Girona amb qui compartí la vida, tant simbiòtica i intensa, que els convertí en un tàndem ideal. També plegats foren grans divulgadors de la cultura catalana i dels artistes catalans ja que molts d’aquells que l’influïren sortien en els seus escrits evocats, enaltits i amb tocs que els recordaven com Salvat-Papasseit, J. V. Foix i Joan Brossa. Moltes són també les dedicatòries, citacions i traduccions a i de poetes com Pierre Reverdy i Paul Celan. Deixeble i seguidor de Miró, Picasso, Rafael Benet i molts d’altres mestres marcà petjada en una generació que ho tingué difícil, en plena postguerra.

Recordem i homenatgem Albert Ràfols en el 10è aniversari de la seva mort. Per a aprofundir en la seva obra podeu demanar i consultar també la resta de llibres que trobareu d’ell i sobre ell a la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès i amb la bibliografia citada [1] i [2]. Formen part de col·lecció d’obres d’art de l’Ateneu dues litografies de l’artista que hi ha instal·lades a l’interior del Palau Savassona per a la lliure contemplació dels socis i una reproducció de les quals podem contemplar aquí: Papers d’Abril núm. 13 (1999) i Camí de primavera 3 (2005) (Fotògrafs: Chopo <Javier García-Die> i Carme Esteve, respectivament) [3].

Anna Nicolau Payàs