Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novel·la negra, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…. Wad-Ras

13 setembre 2019 Sense Comentaris

Wad-Ras/ Joan Miquel Capell. Barcelona: La Magrana, 2018

Joan Miquel Capell va néixer a Barcelona l’any 1960. Actualment treballa a la Diputació de Barcelona com a responsable del Gabinet de Prevenció i Seguretat i és professor associat de Dret Policial a la Universitat de Barcelona. Ha treballat 32 anys als Mossos d’Esquadra passatn per totes les categories professionals. El 2005 es va encarregar del desplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona en substitució de la Policia Nacional. Ha publicat articles sobre el procediment policial i llibres sobre seguretat. Wad-Ras és la seva primera novel·la, amb la qual va guanyar el IX Premi Crims de Tinta.

La novel·la comença quan el jutge Ramon Calpià assigna als Mossos d’Esquadra el cas d’una noia morta a la presó, presumptivament per sobredosi d’ heroïna. Es tracta de la primera vegada que s’assigna a aquest cos policial la feina de Policia Judicial. Els agents encarregats de la investigació seran el caporal de Salut Pública i el seu company Martí i es trobaran a més de problemes ordinaris, reticències de la resta de Cossos Policials. Es tracta d’un llibre que ens parla de la realitat de les presons i dels problemes que afrontaven els Mossos d’Esquadra en els seus inicis.

La novel·la es desenvolupa fonamentalment als districtes de Ciutat Vella, Eixample, Horta-Guinardó i Sant Martí, tot i que també tenen protagonisme Sarrià-Sant Gervasi i Sants-Montjuïc.

Finalment, us oferim un petit fragment de la novel·la:

“Vam vorejar el parc de la Ciutadella per endinsar-nos a la zona catastròfica que ben aviat es convertiria en Vila Olímpica on s’allotjarien els atletes dels jocs olímpics de l’any vinent. Havien enderrocat antigues fàbriques que s’havien convertit en ruïnes i nius de rates, i alguns intel·lectuals de la part alta i dels partits de l’oposició protestaven indignats perquè es destruïa la memòria històrica. L’Ajuntament desplaçava els pocs veïns que havien viscut al barri tota la vida, “haureu de marxar perquè estem construint el paradís”. L’avinguda Icària era una trinxera flanquejada per estructures d’acer, un formiguer d’obrers atrafegats que es precipitaven contra rellotge davant de la perspectiva de no tenir enllestits els habitatges per al moment de la inauguració. I allà, a tocar hi havia el vell edifici modernista, obra d’Enric Sagnier, que abans havia estat un dels pavellons de la Junta Provincial de Protección a la Infancia y Represión de la Mendicidad, havia esdevingut durant anys un reformatori de menors i, per fi, des del 1978, havia acabat sent el centre penitenciari de dones.”

 

Wad-Ras

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.