LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Paul Valéry, “très fatigué” a Barcelona

Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Paul Valéry, “très fatigué” a Barcelona

3 setembre 2019 Sense Comentaris

Llegint La bastida dels somnis –la biografia i estudi que Pep Solà va dedicar a Joan Vinyoli– hem topat amb la visita que Paul Valéry va fer a la ciutat el maig de 1933, convidat per l’associació Amics de la Poesia. Encuriosits, hem regirat (virtualment) l’hemeroteca de La Vanguardia, atents a qualsevol detall curiós de la seva estada a la ciutat.

Paul Valéry va arribar a l’estació de França el matí de diumenge 7 de maig. Amb seixanta-un anys, ja era una figura de renom mundial, i va ser rebut com a tal. El 1920 havia publicat la seva obra poètica més coneguda, el Cementiri marí, i el 1925 va entrar a formar part de l’Acadèmia francesa. El gener d’aquell mateix any 1933 l’ambaixador espanyol a París li havia lliurat la Cruz de Isabel la Católica. Aquest era el segon cop que visitava la ciutat (nou anys enrere havia estat convidat per l’Ateneu). Així ho explica l’anònim redactor de La Vanguàrdia:

Valéry es va allotjar al Ritz. Allà va fer una conferència l’endemà d’arribar, el 8 de maig, organitzada pel Conferencia Club, titulada “Mis ensayos melodramáticos: Amphyon y Semiramis”. L’acte, presentat per Ramón Menéndez Pidal, comptava entre els assistents un jove Vinyoli (entre els seus papers, Pep Solà hi trobaria un programa de mà d’aquest acte, amb una senzilla caricatura del poeta francès que tant l’havia d’influir).

La Vanguardia del 9 de maig es fa ressò de l’arribada del poeta i de la conferència al Ritz, i anuncia pel mateix dia 9 la recepció amb el president Macià, un acte a l’Institut Francès a les sis de la tarda, i un altre –tan sols una hora més tard– a la llibreria Catalònia, on tenien la seu els Amics de la Poesia. Les invitacions per aquest darrer acte podien recollir-se a la mateixa llibreria… o a la “Joyería Sunyer de la calle de Cortes”.

L’antic Institut Francès de Barcelona, fundat el 1919, feia dos anys que tenia la seu al Palauet del Marquès Sotohermoso (al carrer Provença 325). L’edifici ja no existeix, però podeu veure’n imatges i saber quina va ser la seva trista sort a la sempre recomanable web de Barcelofilia.

A l’acte hi va assistir part de la colònia francesa a Barcelona, encapçalada pel cònsol de França, i una nombrosa representació de la intel·lectualitat barcelonina. Podeu llegir-ne la crònica a la secció “Viajeros ilustres” de La Vanguardia del 10 de maig. L’acte va ser breu, perquè els Amics de la Poesia esperaven al poeta a la llibreria Catalònia.

L’associació l’havia fundada el 1921 Josep Carner, “juntament amb Guerau de Liost, Carles Soldevila, Ramon Sunyer, Marià Manent i d’altres, amb l’objectiu de fer conèixer la poesia a la societat benestant de Barcelona” [GEC]. No en coneixem bé les causes, però sembla que es tractava d’un acte molt important per l’associació: la Vanguardia parla de “sessió inaugural” i de renaixement després d’anys de silenci.

A diferència del palauet del Marquès Sotohermoso, molts de vosaltres haureu trepitjat la llibreria (i editorial) Catalònia, que tenia la seu des de 1931 al número 3 de la Ronda de Sant Pere, a tocar de la Plaça Catalunya. Carles Riba va ser l’encarregat de presentar-lo, amb una conferència titulada “Poesia i poemes”.

La crònica de La Vanguardia (10 de maig) descriu com un Valéry emocionat i fatigat explica als assistents la seva trajectòria literària: la relació amb els parnassians, la influència de Mallarmé, l’abandonament temporal de l’escriptura, i un renovat interès per la poesia, especialment per la tècnica i el llenguatge, que l’havia dut a escriure el “poema més fosc de tota la poesia francesa”. En acabar la dissertació, va llegir alguns poemes i –ja al final de l’acte, explica Pep Solà-, va signar llibres repetint la mateixa dedicatòria:

Très fatigué,

Paul Valéry.

Una breu entrevista amb el periodista anònim de La Vanguàrdia ens deixa una altra perla. En ser preguntat pel futur de la poesia, Valéry contesta: “No crec en cap futur, potser perquè pertanyo al passat”.

Poc abans ha manifestat la seva sorpresa perquè en els “moments actuals, de crisi de l’esperit on tot és insegur i problemàtic […] existeixin encara “Amics de la Poesia”, com pel que es veu passa a la nostra pàtria”.

Tot això s’esdevenia a Barcelona un 9 de maig. Els diaris se’n farien ressò l’endemà, el mateix dia que estudiants nazis, organitzats per Goebbels, havien de cremar públicament milers de llibres.

Obres de Paul Válery a Biblioteques de Barcelona: