El lector opina
L’única història / Julian Barnes
Barcelona : Angle, 2019. Traduït per: Alexandre Gombau i Arnau
Enamorar-se equivocadament
El que em va cridar l’atenció d’aquesta novel·la és la trama: a l’Anglaterra dels anys 60/70, un jove de 19 anys inicia una història d’amor amb una dona madura, casada i amb dues filles de la seva mateixa edat.
A priori, com a lectors, intentem trobar respostes en els llibres. Respostes a les nostres inquietuds, respostes a la nostra curiositat, respostes que podem construir amb l’adquisició de nous coneixements. Amb aquesta novel·la tenia la possibilitat d’obtenir alguna resposta a una situació personal viscuda fa anys i en certa manera semblant a L’única història.
Un jove enamorat d’una dona més gran és una situació ja tractada en la novel·lística (Julien Sorel, Adolfe…), aquí en tenim una altra amb les seves peculiaritats i diferències, que ens atrapa de nou. L’única història explica com un enamorament “equivocat” condiciona i condemna la parella de per vida. És la fatalitat de l’enamorament i el compromís adquirit que obliga. Barnes descriu l’evolució d’aquest amor. Comença, com sempre, amb l’eufòria i l’emoció dels plaers prohibits en una societat que els margina (són expulsats del club de tennis a on es van conèixer). Després ens explica les conseqüències del seu amor sobre la família de la dona, i, finalment com acaba en una situació que l’autor ens fa esperar. Barnes tracta la història filosòficament, antropològicament i amb certs tocs d’humor. Ens va preparant cap al desenllaç d’una relació on els protagonistes són conscients de la seva situació, com se saben atrapats. Ens descobreix com els seus sentiments i el seu compromís d’amor els porta per un camí que els limita, cosa que en el jove es fa més palès. L’única història narra un enamorament parany que es torna pervers, i ho fa captivant-nos amb la descripció de les situacions amb diàlegs punyents de personatges molt ben perfilats. Hi trobem la delícia, la felicitat, l’humor subtil, la profunda tristesa o el dolor finament sempre desproporcionat de la vida mateixa.
I per descomptat, hi trobem alguna resposta.
Martí Sala
Deixa el teu comentari!