La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana… El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda
El carrer de les Camèlies / Mercè Rodoreda.- Barcelona: Club Editor, 2007.
Se sol considerar que les tres grans obres de Mercè Rodoreda són Aloma, La plaça del Diamant i Mirall trencat, i és tracta de grandíssimes obres però de vegades això pot deixar en un immerescut segon pla altres dels seus llibres que són també molt destacables. Aquest és el cas d’aquest llibre, escrit just després de La plaça del Diamant potser va quedar en part eclipsat per “el llibre” de Mercè Rodoreda. La comparació no és justa, i si no el mesurem en relació al llibre més emblemàtic de Mercè Rodoreda ens trobem amb un llibre interessant i amb una història que és més del que sembla.
Aquí Rodoreda s’allunya d’alguns dels seus tòpics i la Cecília és una marginada, enlloc d’una mare sacrificada i treballadora aquí ens trobem amb una noia que viu de “fer senyors” com una manera d’omplir el buit que li ha deixat no saber res dels seus pares, ni de qui és més enllà del seu abandonament, el moment on comença la novel·la.
Em van deixar al carrer de les Camèlies, al peu d’un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada. Els senyors d’aquella casa em van voler, però de moment diu que no sabien què fer: si quedar-se’m o donar-me a les monges. De la manera que vaig riure els vaig enamorar i com que ja eren grans i no tenien fills em van recollir. Una veïna va dir que potser el meu pare era un criminal i que quedar-se una criatura desconeguda era mota responsabilitat. El senyor va deixar que les dones parlessin, em va agafar, bruta com anava i amb el paper encara enganxat al pit, i em va dur a mirar les flors: mira els clavells, diuen que deia, mira les roses, mira, mira. Perquè era la primavera i tot estava florit.
Deixa el teu comentari!