Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…Días de sal

10 maig 2019 47 views Sense Comentaris

 

Dias de sal/Antonio G. Iturbe. Barcelona: La Otra Orilla, 2008

   Antonio González Iturbe és periodista, escriptor i professor nascut a Saragossa l’any 1967. De petit la seva família es va traslladar a Barcelona. És llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació i actualment és el director de la revista cultural Librújula. Ha escrit quatre novel·les: Rectos torcidos (2005), Días de sal (2008), La bibliotecària de Auschwitz (2012) i A cielo abierto (2017). També ha escrit obres de literatura infantil en dues sèries: Los casos del inspector Cito i La isla de Susú.
La història de Días de sal comença quan cinc turistes mexicans queden atrapats en una illa prop de Barcelona en perdre el darrer vaixell que tornava a la ciutat. L’únic habitant de la illa és Estrobo, un vell que viu en una petita cabana i els dona aixopluc a canvi de diners. Per la nit els conta la història de Baldo , un noi que treballava en una empresa de publicitat fins que un dia tornant d’una reunió a Madrid descobreix la infidelitat de la seva dona amb un company de la feina i la seva vida canvia. Aleshores, decideix tornar al seu barri, la Barceloneta.
L’acció de la novel·la es desenvolupa principalment al barri de la Barceloneta, tot i que altres indrets dels districte de Ciutat Vella també tenen un cert protagonisme i hi ha mencions als següents districtes: Eixample, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gracia i Sant Martí.
Finalment us oferim un petit fragment de la novel·la:

“ Vuelven hacia el barrio caminando en silencio, atravesando el paseo remodelado en pleno furor olímpico, liberado de las paredes de los tinglados que aislaban las casas de la Barceloneta del puerto que ahora se abre vertiginosamente al otro lado de la calle, mientras los observan altivas las embarcaciones de lujo de grandes esloras que ocupan los nuevos amarres. La brisa ligera del anochecer trae de pantanales más lejanos el entrechocar los obenques contra los palos metálicos en un tintineo fantasmagórico que contribuye a acentuar su sensación de caminar sonámbulos. Se despiden sin hablar, como si se conociesen desde tantos años atrás que los protocolos no tuvieran sentido y un leve movimiento de cabeza basta para que sus pasos se bifurquen a la altura de la comisaría del Paseo Nacional. Baldo se siente levemente ebrio, lo suficiente como para llegar a casa con una pegajosa sensación de sueño”

Días de sal

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.