Inici » Destacat, Itineraris literaris, Novetat

Ruta la Sombra del Viento: Etapa 4

6 febrer 2011 Sense Comentaris

La ruta que proposem avui, se’n va fora de les muralles, rodejant el que era aquella Barcelona ofegada i que creixia sense mesura, abans del Pla Cerdà. Avui marxem més enlla de les muralles.

Pàg. 505 Plaça Catalunya

En la cerca del seu amor, el jove Sempere, comença un camí que el portarà per la plaça Catalunya:

“Corrí hacia la plaza Cataluña desierta. En el centro de la plaza, solo, se alzaba la silueta de un anciano, o quizá fuera un ángel desertor, tocado de cabellera blanca y enfundado en un formidable abrigo gris […] Al cruzar a su lado me miró y sonrió con gravedad, como si pudiera leerme el alma de un vistazo. Tenía los ojos dorados, como monedas embrujadas en el fondo de un estanque.”

Abans de l’enderrocament de les muralles, era una explanada, que ni molt menys s’espera que fos un punt neuràlgic de Barcelona. Per Idelfons Cerdà aquella plaça era un accident entre el barri gòtic i la nova Barcelona quadriculada.

Pàg. 110 Calle Pelayo

Al carrer Pelai, és on treballa el pare de Bea i és on Daniel troba al seu millor amic. Un jove estrany, capaç d’expresar-se en un llatí digne d’un Papa:

“ Tomás había heredado la pinta de duro de su padre, un próspero administrador de fincas que tenía despacho en la calle Pelayo junto a los almacenes El Siglo. El señor Aguilar pertenecía a esa raza de mentes privilegiadas que siempre tienen razón”

Un dels primers carrers residencials sense edificis senyorials, pren el nom d’un personatge visigod dels segles VII i VIII. En ell trobada els magatzems El Siglo, tralladat des del carrer Pintor Fortuny per un espectacular incendi.

Pàg. 354 Plaza Universidad

A la Plaça Universitat, en Daniel continua buscant a la seva estimada:

“Sólo alguien al que apenas le queda una semana de vida es capaz de malgastar su tiempo como yo lo hice durante aquellos días. […] El lunes al mediodía me acerqué hasta la Facultad de Letras en la plaza Universidad con la intención de ver a Bea.”

Edifici singular, va perdre part de les seves Facultats en favor de Cervera després de 1714. En l’època de l’obra de Ruiz Zafón destaca per ser un formiguer de moviments estudiantils i de noves idees.

Pàg. 233 Ronda Sant Antoni

Reprenem la història que va porta al jove Julián Carax a conèixer al seu vertader pare, en sr. Aldaya, amb la visita d’aquest, començarà una història que acabarà amb el tràgic final i mor de Penelope.

“Ello significaba que la sombrerería Fortuny, de ser un comercio digno pero modesto, saltaría a las altas esfera, vistiendo cabezones y cabezolines de diputados, alcaldes, cardenales y ministros.”
Ver Ruta la Sombra del Viento IV en un mapa más grande

Donem per finalitzada l’obra de Ruiz Zafón, esperem que us hagi agradat i esperem la vostra participació en propers itineraris.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.