A la primera novel·la de Vicenç Llorca, Tot el soroll del món, l’amor esdevenia el veritable protagonista de la història i, com ens deia el mateix subtítol, “Quan menys ho esperes, l’amor et dóna una segona oportunitat”, ell arribava per trasbalsar-ho tot i per donar sentit als sotracs de la mateixa existència. En aquella primera novel·la del 2011, ja veiem la importància cabdal d’aquest motor del món que ens permet evolucionar com éssers humans superant les dures proves de la vida. Ara, set anys després, aquesta novel·la, que ens parla de l’amor amb totes les seves diferents dimensions, ens presenta un personatge molt proper al nostre temps. Ell pateix les contradiccions de la nostra societat i, en la seva trajectòria personal, ens planteja preguntes i ens ofereix, a partir de la profunditat del pensament de l’autor, propostes ètiques per mirar més enllà dels paranys, sovint invisibles però certs, que acaben convertint-se en la xarxa on perdem, no només la nostra força sinó la mateixa identitat.  És aquest un llibre compromès, com ho ha estat sempre el seu autor, amb la seva realitat més propera, es digui amb els topònims de la terra que estima, Alella, Teià, Masnou; o es digui també fraternitat amb els que pateixen algun tipus de necessitat, s’anomeni aquesta infància o vellesa. Percebem així com la lluita del protagonista, en Xavier Riu, un economista que tot i ser de Barcelona té també arrels a una de les grans ciutats del món, Nova York, fa d’aquesta novel·la una història també de viatges i de recerca del sentit de la vida. Un llibre, per tant, del nostre temps, que ens convida a viure des de l’autenticitat i a aprofundir amb qui som, des del llegat del mite al nostre entorn més proper, com la mateixa ciutat de Barcelona, sabent cercar en els nostres orígens la clau que obri les portes del nostre present amb un argument on antiguitat i actualitat s’entrecreuen de forma sagaç i intel·ligent. Llibre coral, amb diferents narradors que enriqueixen el perspectivisme d’aquesta novel·la on el llirisme del poeta, que ha estar sempre Vicenç Llorca, no desapareix sinó que ofereix una lluïssor especial a la trama de la mateixa història. I ja per acabar, un molt recomanable llibre de llibres i novel·la de novel·les, de complicitats contínues amb un lector que no podrà passar per alt les múltiples referències a la literatura catalana, a autors americans imprescindibles en la narrativa del nostre temps, i que n’és ple de frases d’aquelles que, en realitat, són aforismes, pensaments que cal anotar a la llibreta del cor, perquè en els moments importants retornin com la veritable música de la nostra vida, a fer-nos sentir més vius. “Som a l’ull de l’huracà de l’oblit” -deia un dels personatges de la seva anterior novel·la-, i jo afegiria que la bona literatura, com el mirall de l’amor, ens recorda la veritable identitat i,  d’alguna forma, també ens salva.

GUILLEM VALLEJO FORÉS

Categories; Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Lectors, Novetat Tags: Columna edicions, Diada de Sant Jordi, Guillem Vallejo, Vicenç Llorca