Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novel·la negra, Novetats bibliogràfiques

La biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… Mi querido asesino en serie d’Alicia Giménez Bartlett

12 abril 2019 59 views Sense Comentaris

portada_mi-querido-asesino-en-serie_alicia-gimenez-bartlett_201707051725Mi querido asesino en serie / Alicia Giménez Bartlett . Barcelona: Planeta, 2017

Alicia Giménez Bartlett va néixer a Albacete però es va criar a Tortosa, va estudiar a la Universitat de València Filologia Espanyola i a la Universitat de Barcelona es va doctorar en Literatura espanyola.
És una escriptora d‘èxit tant de lectors com de premis: Una habitación ajena (1997) Premio Femenino Lumen, Donde nadie te encuentre (2011) Premi Nadal, Hombres desnudos (2015) Premi Planeta entre altres. I la seva obra ha sigut traduïda a més de quinze llengües.

La Petra Delicado, protagonista principal de la narració Mi querido asesino en serie la vam conèixer en la primera novel·la (Ritos de muerte) l’any 1996. És una inspectora de la policia nacional espanyola destinada a Barcelona, amb més de trenta anys d’experiència al cos i pel que fa a la seva vida privada sabem de tres matrimonis fallits i cap fill.
L’any 1999 televisió espanyola va fer una serie de 13 capítols basats en les novel·les de la Petra Delicado i el seu ajudant Fermín Garzón amb els actors: Ana Belen i Santiago Segura
L’any 2015 el festival de novel·la criminal de BarcelonaNegra li va donar el premi Caravalho a Alicia Giménez Bartlett per aportar a la novel·la policíaca una perspectiva femenina i feminista a través del personatge de la Petra Delicado.
En aquesta novel·la Mi querido asesino en serie, l’onzena de la sèrie, La Petra té parella i fins i tot sogre que li dona un cop de mà per resoldre el cas.
En un pis de Barcelona troben una dona, de vida solitària, assassinada brutalment, però no serà la única. La Petra haurà de treballar braç a braç amb l’inspector Roberto Fraile dels Mossos d’Esquadra per esbrinar qui és l’autor dels salvatges assassinats. A través d’aquesta història sabrem de la soledat de les gran ciutats a pesar de les noves formes de relacions socials.

Un tast:
No me enteré si en la calle Urgell había tráfico o no. No recuerdo nada de lo que vi de lo que pensé durante mi trayecto porque creo que no vi ni pensé absolutamente nada. Iba cegada, absorta en una premonición: escondido en aquel despacho encontraría a Torres. Llamé al timbre y no hubo respuesta. No repetí la llamada. Caminé haciendo ruido con los zapatos, bajé la escalera. Una vez en la entrada, me descalcé y volví a subir sigilosamente. Me coloqué frente a la puerta. Silencio total. Oía el ruido de los coches en la calle, algunas voces amortiguadas que venían de pisos vecinos. Respiraba con dificultad. Al cabo de un momento, llegó un sonido brusco desde el interior: no hubiera podido asegurarlo, pero me dio la impresión de que alguien había corrido una silla, haciéndola chirriar sobre el suelo. Di unos golpes secos en la puerta: -¡ Policía, abra inmediatamente!
Ninguna respuesta. Repetí los golpes, pulsé el timbre muchas veces.
-¡Abran!

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.