Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Lectors, Novetat

el lector opina

6 abril 2019 132 views Sense Comentaris

Firmin és el títol d’un llibre que fou bestseller l’any 2008. L’èxit de l’obra li donà Elena Ramírez, directora de Seix Barral, que un dia va trobar per casualitat el llibre amb la il·lustració d’una rata amb rostre i mirada humana a la portada (il·lustracions de Fernando Krahn). Un llibre que ha venut a més d’un milió d’exemplars i ha estat traduït a trenta llengües i que editorial Planeta és propietària de tots els drets mundials.

L’autor, el nord-americà Sam Savage, va morir el passat 17 de gener. Fou una notícia molt comentada a les xarxes doncs, segons vaig llegir, és autor d’un sol llibre: se’l coneix per aquest llibre. Tot just veure la il·lustració de la portada amb el rostre d’aquella rata amb mirada humana va fer que comencés a llegir el llibre i vaig  quedar atrapada fins la darrera pàgina.

Firmin és una rata que neix en una llibreria. Te una mare borratxa i dotze germans que s’emporten tota la seva llet. Firmin menja llibres per sobreviure. Es fa intel·ligent i li creix el cap. Tant que a vegades s’ensopega de tant que li pesa. No suporta mirar-se al mirall perquè el que veu no concorda amb el que ell sent de sí mateix. Veu una cosa lletja i ell se sent como si fos Fred Astaire. És una metàfora de l’ésser humà, d’aquell que creix, que llegeix, que imagina i que s’enlaira amb la imaginació posant-se en el paper dels personatges de les novel·les. Firmin desitja ésser estimat pels humans, cosa francament difícil… Compren ràpidament que una rata culta és una rata solitària. Marginada de la seva família, busca l’amistat d’un llibreter, en Norman, i la d’un escriptor de ciència ficció fracassat.

La història es centra dins una atmosfera de crítica social amable. Per exemple: en Jerry, qui el te com a mascota,  i amb qui passen molta estona junts, només pensa en ell mateix i en cap moment és capaç de veure el punt del vista del seu company (Firmin): «Quería mucho a Jerry, pero también me temía que no era a mí a quién él devolvía su amor, sino a un invento de su imaginación. Y ya me sabía yo de memoria en qué consistía lo de amar a inventos de la imaginación. Y en el fondo de mi corazón… lo único que hacía Jerry era hablar consigo mismo».

Com a lectora, m’ha estat molt fàcil empatizar amb el protagonista, molt sovint em sento com una rata en aquest món…

Un punt que destacaria d’aquesta lectura és que m’ha fet riure. Trobo que és una història molt divertida. I, sincerament, una petita obra d’art.

Elena Sauquet

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.