Carles Rebassa. Premi Carles Riba de Poesia 2018
En Carles Rebassa va venir dijous passat a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda a presentar-nos la seva obra premiada Sons bruts, per la qual li van concedir el Premi Carles Riba de Poesia 2018.
Segons explica ell mateix, el poemari va néixer d’un desamor , però no tan sols hi ha poemes d’amor, hi ha poemes socials, polítics i dedicats a la pròpia escriptura. Poemes que va anar escrivint entre el 2003 i el 2018, uns versos que va anar agafant i deixant, i sobretot reescrivint, era com una obra que anava fent en secret, amb els anys va anar afegint coses que li provocaven el continuar fent sonets, i així fins arribar a la convicció d’haver arribat al darrer. Va arribar al moment de la selecció, on va anar eliminant tots aquells, que tot i ser útils perquè l’havien portat fins un altre punt, ara ja no formaven part de l’obra, fins arribar al text “final”. I, per què aquest títol? Per què Sons bruts? doncs perquè van començar amb una circumstància bruta, són poemes que no són llisos, com de porcellana, si no que són una cosa humana, on t’hi pots embrutar les mans.
Quan se li pregunta, perquè sonets? Una estructura mètrica, rígida i que pot semblar arcaica, ens explica que la mateixa rigidesa de la forma et porta a la llibertat de poder omplir de pensaments aquests quartets i tercets. En Joan Brossa, comenta, feia sonets, i no es pot dir que fos un poeta arcaic precisament, si no que a una forma antiga hi posa un contingut novedós. En Carles juga amb els elements de la vida quaotidiana (el pa, el vi, la suor,…), coses que tenim a la vora, amb la poesia els dónes una dimensió nova, sent el tema central del poema. Fa els poemes a partir de situacions concretes, els dóna profunditat, no és una poesia confesional, sempre s’exageraen poesia, com feien els joglars.
També ens ha confessat que per ell el llibre dels llibres de la poesia universal occidental és l’Odissea. En ell hi troba tot un món de sensacions, quotidianitat, espiritualitat, política,… És un llibre que no s’esgota, un plaer intel·lectual.
Carles Rebassa, nascut a Palma de Mallorca el 1977, es defineix a si mateix: “Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l’univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem…”
En Carles és un home polifacètic, ha treballat com a actor, dramaturg i constructor d’escenaris per a la companyia Mag Teatre, amb la posada en escena d’obres de Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa i Ramon Llull, entre molts altres. També va presentar un espectacle poètic amb el músic Toti Soler, Un home reparteix fulls clandestins, basat en l’obra de Joan Brossa; i l’espectacle Deu catalans i un rus amb la cantant Ester Formosa. Ha col·laborat amb Biel Mesquida en la preparació d’Auca, un guió cinematogràfic basat en el poema del mateix títol de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Recentment ha acabat la seva recerca sobre la vida i l’obra del poeta Blai Bonet: Mite i pols de Blai Bonet i actualment treballa en la novel·la Prometeu vist de mil maneres. També ha viatjat arreu del territori fent recitals poètics.
Us deixem una mostra de l’obra guardonada:
Sons bruts
4
Sons bruts de fera neta. Així es fa llebre
la meva veu d’espines feta aritja.
No és nit. No és mai de dia. És que m’espitja
el meu amor que duc com una febre.
Em ve una febre… Quan t’enyor, la febre
s’estotja negra en malmenada sitja.
El meu amor: jersei per la calitja,
engany de llum per la fal·laç tenebra…
Jo sé que és un engany aquesta pensa.
La fera salvatjada i criminal
de les tenebres de la llum total
m’allunya de sentir-me en tal ofensa.
La deïtat sens dubte és Dionís.
Epicuri, tu i jo en som els nabís.
Obra publicada:
Poesia
- Requiescat in pace (1a part), amb Pere Perelló (Capaltard, 1998)
- Poezies(Capaltard, 2001)
- Poema B(Edicions 96, 2006)
- Els joves i les vídues(Edicions 62, 2006) Premi Ausiàs March de poesia
- Pluja de foc(Terrícola, 2016)
- Sons bruts(Proa, 2019) Premi Carles Riba de poesia
Narrativa
Deixa el teu comentari!