Inici » Activitats, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, Poesia

21 de març, Dia Mundial de la Poesia

26 febrer 2019 Sense Comentaris

El proper 21 de març es celebra el Dia Mundial de la Poesia.

La poesia que s’ha escollit aquest any per la celebració és Música de l’ànima, teixida amb paraules de Rosa Fabregat.

Rosa Fabregat i Armengol, és una escriptora i farmacèutica que va néixer a Cervera el 3 de febrer de 1933. La seva activitat literària s’ha desenvolupat sobretot en el camp de la poesia i de la narrativa i  es caracteritza per la sensibilitat social, la reivindicació del paper de la dona i la defensa dels més desfavorits, una actitud contrària als convencionalismes que l’impulsa a escriure sobre temes polèmics.

La seva trajectòria intel·lectual ha estat reconeguda per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi (2017) i alguns dels seus poemes han estat traduïts a llengües com l’alemany, el castellà, el rus o l’anglès.

 

 

 

Marcel-RieraA la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda celebrarem el Dia de la Poesia amb la conversa que es desenvoluparà, dins el cicle Parlem amb…, entre Marcel Riera (Badalona 1956) i Ester Andorrà. Marcel Riera ens presentarà el seu darrer poemari No seràs un estrany, homenatge al poeta exiliat Joseph Brodsky, i a Venècia, la ciutat on l’autor rus va voler que descansessin les seves cendres. La poesia de Riera esdevé un pont elegíac que preserva de l’oblit un món, una vida i una obra lligats a la seva tasca de traductor, de lector i de poeta.

 

 

 

 

Aquí us deixem el poema del Dia Mundial de la Poesia i el fullet:

Música de l’ànima, teixida amb paraules

Espurna de vida, llum del coneixement,

que s’expandeix, dòcil, per tots els confins.

Música immortal que camina i vola

per la nostra terra i per tots els cels.

La canten els trànsfugues, els empresonats,

i tots els migrants que no tenen sostre,

la piulen plorant. Llàgrimes que cauen

tan endins del cor, que commouen l’ànima

dels àngels de Rilke, closa en la natura.

La fan trontollar. Música que atura

aquell caminant en veure la cigonya

i el seu vol rasant, sense cap frontera

que li barri el pas, puntejar lleugera

sobre la teulada que li fa de niu.

I ell no pot volar. Poesia. Música

de l’ànima, teixida amb paraules.

 

Rosa Fabregat

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.