La relació amb Barcelona no sempre és tan bona com un voldria. Entre els escriptors que han trobat profundament desagradable algun aspecte d’aquesta ciutat nostra destaca l’argentí Jorge Luis Borges. Fins on sabem, un Borges molt jove, poeta incipient, va trepitjar Barcelona almenys quatre cops. Avui i la setmana vinent ens centrarem en la seva visita en dos moments i circumstàncies molt diferents.

De les primeres visites de Borges a Barcelona es compleixen cent anys aquest 2019. L’escriptor comptava aleshores vint anys, i va passar una temporada a Barcelona, camí de Palma. Nosaltres en vam trobar la primera pista llegint una crònica d’Enrique Vila-Matas publicada a El País el gener de 2000, amb el títol “Borges contra Barcelona”.

El segon moment, seixanta anys després, l’explica Juan Martini  –escriptor argentí exiliat a Barcelona, i aleshores editor de Bruguera– al blog de la llibreria i editorial Eterna Cadencia: Borges arriba a Barcelona amb María Kodama provinent de Madrid, on havia rebut el Premio Cervantes, i es troba aquí, entre altres, amb un altre escriptor il·lustre, Juan Carlos Onetti, amb qui protagonitza una anècdota que coneixereu en la segona part d’aquesta publicació.

Hi ha una certa confusió sobre les primeres estades de Borges a Barcelona. A la seva Autobiografia, Borges no hi fa cap esment, però entre 1919 i 1921 va passar per Barcelona en un parell d’ocasions. La primera, provinent de Ginebra  –on hi havia anat a estudiar el 1914 – i acompanyat de la seva família. No sabem exactament quant de temps va passar a Barcelona, ni on concretament, abans que la família decidís marxar a Mallorca,

“porque era barata y hermosa y porque casi no había turistas a excepción de nosotros” (Autobiografía, p. 50).

Després passarien a València, iniciant un periple per la península que portaria Borges a visitar Granada, Málaga, Sevilla, Madrid, Saragossa… abans de tornar a caure a Barcelona. Es tracta d’un viatge molt important en la seva formació literària, perquè Borges, que encara no havia publicat cap llibre (el poemari Fervor de Buenos Aires es va publicar el 1923), coneix a Sevilla els ultraistes –“ se habían propuesto renovar la literatura, rama del arte de la que no entendían absolutamente nada”–  (Autobiografía, p. 54) i el 31 de desembre de 1919 publica el seu primer poema, “Himno del mar” a la revista Grecia.

A Madrid també li esperen experiències literàries. Allà freqüenta les tertúlies del Café Colonial i del Pombo. Coneix Rafael Cansinos Assens, Guillermo de Torre (es casarà amb la seva germana Norah) i Ramón Gómez de la Serna. Quan torna a passar per Barcelona, camí de Buenos Aires, Borges escriu cartes als seus amics sobre l’estètica de l’ultraïsme.

És gràcies al seu epistolari que coneixem les impressions de Borges sobre Barcelona. Concretament les cartes adreçades a dos amics de Ginebra, Maurice Abramovicz i Jacobo Sureda, que podeu trobar publicades a Cartas del fervor (Galaxia Gutenberg, 1999).

Tot just arribar a Palma, el 12 de juny de 1919, Borges escriu a Maurice Abramovicz:

 “hace unos quince días abandonamos la  Ciudad Condal (así llaman los diarios a Barcelona)” para venir a pasar el verano a las Islas Baleares”

I en una carta posterior adreçada al mateix Abramovicz, datada el maig de 1920 (és a dir, havent passat per Sevilla, Madrid i Saragossa), escriu des de Barcelona les seves impressions sobre l’estètica de l’ultraisme. En acomiadar-se, afirma:

 “… Barcelona es una ciudad desagradable. Estoy tentado de añadir que es la última Ciudad de la Península.  Fea, vulgar, gritona.”

Tornarà a passar per la ciutat el 1921. En una carta a Jacobo Sureda, datada el 3 de març,  ens dóna alguna pista més de les seves sensacions barcelonines:

“¡Hermano! – Zarpo mañana hacia la tierra de los presidentes averiados, de las ciudades geométricas y de los poetas que no acogieron aún en sus hangares el avión estrambótico del ULTRA…

Barcelona, como siempre. Unos tíos macizos y unas niñas de una elegancia agresiva navegando por las Ramblas con un aire de tranvías de Domingo. Mis ojos maravillados y hasta temerosos se les enredan en las piernas forradas de seda (de las niñas, claro). […]”

I més endavant, a punt d’acomiadar-se:

“Esta pluma y esta tinta (las del Café) son archidetestables. Y en mi arca verbal no encuentro más que calderilla.”

 

 

En aquella època, alguns cafès subministraven material d’escriptura. El que fa servir Borges li han proporcionat al Café Suizo que estava al número 17 de la Plaça Reial. És, potser, l’únic espai concret que podem vincular a les estades de Borges a Barcelona els anys 20. L’establiment tenia una segona entrada per la Rambla (aleshores la Rambla del centro, número 31, com es pot veure imprès en el paper de carta).

Al blog Barcelofília s’hi explica que un dels motius del seu èxit eren el reservats de l’entresol. Alguns “il·lustres” del cafè van ser Cambó, Lerroux o Juan March, i sembla que s’hi van fer molts acords aprofitant-ne la intimitat. Tot i així, nosaltres ens imaginem Borges a tocar d’una finestra, veient meravellat com naveguen les noies barcelonines.

***

Posteriorment, en la segona visita a Europa de la família, els Borges passarien el Nadal de 1923 i Any nou a Barcelona (així ho afirma Edwin Williamson a Borges. Una vida, p. 141). Però d’aquesta visita no n’hem trobat testimonis documentals.

La setmana vinent publicarem la segona part d’aquesta publicació.

…

Categories; Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat Tags: Barcelona, Jorge Luis Borges