La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Barcelona 2101, de Valentí Puig
Barcelona 2101 / Valentí Puig.- Barcelona: Proa, 2018.
Barcelona 2101 / Valentí Puig eBiblio
En aquesta novel·la Valentí Puig (Palma, 1949) ens situa en una Barcelona distòpica, un futur inquietantment proper tot i que encara prou diferent. Prou diferent que el que tenim ara però tampoc tant com per estar tranquils, perquè la majoria de coses que s’apunten són força factibles. Els robots, les intel·ligències artificials i una Barcelona convertida en una mena de ciutat-estat pràcticament feudal, amb una modernitat que ha passat de llarg qualsevol opció de millora en pos del mercat i de l’eficiència i la competició fins a l’absurd. És en aquest entorn on coneixerem en Frisco i la Tutela i a través d’ells dos i de la seva història anirem treient l’entrellat d’aquesta societat amb el punt just de distància que abans comentàvem. Per una banda és molt diferent, però al pas que van les coses el 2101 no és una data absurdament llunyana com per no pensar si no hi estarem anant ja ara, a tota màquina i sense frens. Un pensament d’allò més inquietant que ve llegint una novel·la pensada amb tot tipus de detall, el món on transcorre està molt treballat, no és pas una improvisació, és tant complet que és quasi real, un detall més que ajuda a parlar d’un futur que fa por.
Frisco anava sempre en botes i pantalons de muntar. Havia nascut a Barcelona, de pare mort sempre present i mare autocràtica. Nasqué agressiu, tingué una infància infeliç, lluny dels afectes, en un internat. Estudiant precoç, obtingué una beca pel SomaFree de Panamà. Mom defensava successives causes amb tanta intensitat —com per exemple la pedagogia unitària— que havia fet que Frisco passés la infància i l’adolescència en un internat mixt centreamericà on cohabitaven humans abandonats per la família després de nèixer i clònics postincubació, tots acollits per l’Estat en un règim creatiu. A la nit, per la finestra del dormitori general veien passar tot de monstres electrònics que eren conduïts a l’extinció per incapacitat, reduïts per l’ús a la condició de ferralla. Després, no podien dormir i, especialment els clònics tenien la premonició atroç del dia en què passarien per davant de la finestra d’algú, vençuts per l’obsolescència i la fatiga de materials.
Deixa el teu comentari!