El lector opina
El món resplendent / Siri Hustvedt. Barcelona : Anagrama, 2018
“En darrere del gran treball o de la gran paròdia es poden trobar una polla i un parell d’ous”, a partir d’aquesta afirmació la Harry Burden vol fer la que serà la seva última proposta artística. Així doncs convenç tres homes artistes que es presten a fer-li de veu o de màscara per tres exposicions que aconsegueixen un èxit aclaparador. Però al final, la veritat de la situació, no surt a la llum com ella voldria: la suplantació no resulta tan evident i acaba embolicant-se la troca.
La Harry, una dona intel·ligent, complexa, que tot s’ho planteja, és la protagonista de la novel·la. Al mateix temps és una novel·la coral on són múltiples veus que hi parlen al voltant d’ella, de la seva obra, de la seva vida. Cadascuna d’aquestes veus és al mateix temps una altra història de vida dins de tot l’engranatge.
L’art és el tema principal, i sobretot una teorització sobre l’art contemporani i els seus actuants. Es fa una reflexió sobre l’artista i el seu públic, la teoria de l’art en un món on la celebritat adquireix una quota de valor cabdal. La Harry vol trastocar això, a ella li interessen les barreres, el desordre així com les múltiples personalitats, conseqüència d’un pensament plural i laberíntic.
La lectura d’aquest llibre ens absorbeix pels diferents punts de vista que descriuen la situació de la Harry: es contraposa el que ella diu o pensa respecte de l’altre. Finalment ens adonem que la proposta artística de la Harry és el seu cant del cigne en un món pervers que no fa cas als “sacs vells” com ella, quan el que demanen és ser valorats i reconeguts.
Martí Sala
Deixa el teu comentari!