Rosa Fabregat. Els anys no li han fet perdre fúria, …
Encara activa, va participar, l’octubre passat, en la Nit de Poesia de Sant Cugatt.
Rosa Fabregat i Armengol, és una escriptora i farmacèutica que va néixer a Cervera el 3 de febrer de 1933.
La seva obra literària es caracteritza per la sensibilitat social, la reivindicació del paper de la dona i la defensa dels més desfavorits, temes molt d’actualitat.
Ha escrit, sobretot, poesia i narrativa. Com a poeta va començar a publicar després de rebre el premi Vila de Martorell del 1978 amb el llibre Estelles. Després de diversos llibres, Fabregat aplega la seva obra poètica fins al 1994 al volum d’obra reunida Ancorada en la boira, Aquest volum suposa l’inici d’una activitat poètica renovada que la du a publicar Cartes descloses (1998), Rèquiem per una poeta (1998), homenatge a Maria Mercè Marçal, El ble i la llum (2003)…
Molts dels seus poemes són missatges que amaguen significants vivencials intensament sentits. Tot sembla ser dit de forma entenedora, però la seva poesia encobreix conflictes anímics, transformacions, els processos vitals de la poeta que s’han transformat en versos. Qui no la conegui hi pot descobrir un ésser que ha emprat la poesia per transcendir i per alliberar-se.
Com a narradora les seves novel·les es mouen en dos vessants: la ciència-ficció, amb Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984) com a principal referent. D’altra banda, la seva actitud contrària als convencionalismes que l’impulsa a escriure sobre temes polèmics, per exemple a La capellana on qüestiona la masculinitat del sacerdoci.
Fabregat col·labora en diverses publicacions periòdiques i és membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció. També, la seva professió de farmacèutica l’ha portat ha publicat assaigs i articles sobre aquest tema.
Rosa Fabregat és sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, a més, va rebre la Creu de Sant Jordi el 2017.
Deixa el teu comentari!