Amb El fugitiu que no se’n va, Raül Garrigasait ens apropa la figura de Santiago Rusiñol des de un prisma ben diferent al que ha estat tractat fins ara i trenca els tòpics simplistes que el qualifiquen de burgès bohemi. El treball de Garrigasait es desenvolupa al voltant de la obra pictòrica i literària fugint, en tot moment, de l’habitual caricatura del «personatge».

«Rusiñol ha quedat “folkloritzat” perquè el personatge ha tingut més pes que la seva obra i per això he preferit centrar-me en aquest assaig amb la potència de la seva pintura i la seva literatura»

L’assaig està escrit en forma de primera persona que ens va desvetllant aspectes poc difosos i coneguts de Rusiñol a l’hora que redescobreix la seva experiència vital a Paris i la fascinació per esdevenir un artista modern i singular que el porta a la maduresa artística.

Pel que fa el títol, l’autor ho raona explicant com Rusiñol abraça la modernitat de la Bohèmia de Paris però la seva creació tant literària com pictòrica segueix arrelada i acceptada pel seu entorn burgès: “És un personatge que se’n va, però no se’n va, fa de bohemi, però no ho és i té un peu a cada banda”.