Carles Rebassa, guanyador del Carles Riba
Carlesrebassa [CC BY-SA 4.0 (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0)], from Wikimedia Commons
La setmana passada, a la nit de Santa Llúcia, el poeta i novel·lista Carles Rebassa (Palma, 1977) va obtenir el 60è premi Carles Riba amb el poemari Sons bruts. Fullejant els seus llibres a la biblioteca, llegim a la coberta de Pluja de foc (Terrícola, 2016) que Rebassa va néixer dos cops i que “no té amics poetes”. Com que sembla una mica provocador, posem-ho amistosament en dubte.
De Sons bruts –que previsiblement publicarà aviat l’editorial Proa– el mateix autor n’ha explicat que està configurat per seixanta-vuit sonets, nascuts d’un “desamor terrible i dolorós”, i defineix el lllibre com “un combat entre l’amor i la mort”. Maria Cabrera, guanyadora del premi fa dos anys i membre del jurat, ha afirmat que els poemes qüestionen l’estructura del sonet i “fan aixecar polseguera a la tradició que hi ha darrere, perquè Rebassa la vacil·la i s’hi posa xulo”. Hi trobarem, previsiblement, un coneixement un punt irreverent de la tradició, amb humor i virtuositat lingüística.
Com que encara no tenim Sons bruts a les mans, compartim amb vosaltres una entrevista publicada el 2012 per l’Institut Ramon Llull, i un parell de poemes de Pluja de foc (Terrícola, 2016).
Carles Rebassa també ha publicat poesia a: Requiescat in pace (Capaltard, 1998; amb Pere Perelló), Poezies (Capaltard, 2001; amb l’heterònim Bartomeu Matagalhs), Poema B (Edicions 91, 2006), i Els joves i les vídues (Edicions 62, 2006; XLIV Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia).
També és autor de la novel·la Eren ells (Angle ed., 2016; XXVI Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler).
Deixa el teu comentari!