Inici » Destacat, Itineraris literaris, Novetat

Ruta la Sombra del Viento: Etapa 3

29 gener 2011 1.903 views Sense Comentaris

Aquesta setmana, anirem del barri Gòtic a la Barceloneta, passant pels barris del Born i de la Ribera.

Pàg 181 – Plaça Sant Felip Neri

Núria Monfort, examant de Julían és la salvadora dels llibres de Carax, ja que ella els va deixar al Cementiri dels Llibres Oblidats, on el seu pare n’era el guardià.

“La plaza San Felipe Neri es apenas un respiradero en el laberinto de calles que traman el barrio gótico, oculta tras las antiguas murallas romanas. Los impactos del fuego de ametralladora en los días de la guerra salpican los muros de la iglesia.”

Núria, per la seva relació amb en Julián, i el seu marit Miquel Moliner, patria la persecució d’un dels personatges foscos de l’obra: Francisco Fumero

Pàg 439 – Comissaria de la Via Laietana

A una de les comissaries on s’articulava la repressió franquista, podem trobar el centre d’operacions de Fumero. Allà era on la Brigada Social controlava Barcelona l’activitat repressiva del règim. Fumero és un dels millor baluards d’aquesta.

“Francisco Fumero había ingresado en la Brigada Criminal, donde siempre había trabajo para personal cualificado y capaz de afrontar las papeletas ingratas que se precisaba solventar con discreción para que la gente respetable pudiera seguir viviendo sus ilusiones”

Pàg 291 – Calle Montcada: Asilo de Santa Lucía

Els nostres protagonistes, a la recerca de llum sobre el misteri de Julián i Penelope, es fan passar per treballadors de la funerària per tal de trobar a Jacinta, una de les criades dels Aldaya:

“Tal y como me había indicado el anciano vivales, encontramos a Jacinta Coronado en un altillo al que sólo se podía acceder desde una escalinata en el tercer piso […] Jacinta Coronado languidecía rendida en una silla de mimbre, envuelta en una manta.”

Pàg 322 – El Xampanyet

La primera trobada en Fumero de tota la obra és a poc metres del mític bar:

“Un par de parroquianos que habían presenciado la palaza desde la puerta del Xampañet se ofrecieron a ayudarme a llevar a Fermín hasta una parada de taxis de la calle Princesa (…)”

El Xampanyet es vella bodega, que va obrir les seves portes en 1872.

Pàg 315 – Estació de França

A una de les estacions més antigues de Barcelona, inaugurada en 1929, Julián empren un camí que ja mai podrà tornar a redreçar.

“La estación de Francia estaba desierta, los andenes combados en sables espejados que ardían al amanecer y se hundían en la niebla. Julián se sentó en un banco bajo la bóveda y sacó su libro.”

Pàg 467 – La platja de la Barceloneta

Núria acompanya al nostre misteriós heroi fins a la platja del conegut barri de Barcelona. I aquí acabem nosaltres també per aquesta setmana.

“Le acompañe hasta la Barceloneta y nos adentramos en la playa casi desierta, un espejismo de color de arena que se fundió con la calima. […] Julián sonreía en silencio, recordando a solas.”

Ruiz Zafón, Carlos. La sombra del viento. Barcelona: Planeta. 547p.
Ver Ruta la Sombra del viento III en un mapa más grande

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.