El lector opina
LA BARCELONA DELS TRAMVIES
Selecció d’articles, dietari i apunts a cura de Jordi Amat i Agustí Pons
Barcelona : Meteora, 2015 (237 pàgines)
El llibre que avui comentem, tal i com s’assenyala en el subtítol, és una selecció d’escrits que Nèstor Luján va publicar a la revista Destino durant el temps que hi va col·laborar, primer com a periodista i després com a director (1958–1969).
La revista Destino va néixer a Burgos sota els auspicis de la Falange des l’any 1937 fins l’any 1939. L’any 1939 passa a mans privades, es trasllada a Barcelona i inicia un periple totalment contrari dels seus inicis. De caire setmanal i allunyada dels seus orígens franquistes, la revista Destino engega un trajecte liberal que representà una alenada en els anys de postguerra i amb un franquisme totalment instal·lat.
Com hom pot imaginar Destino s’editava en castellà per la qual cosa, els escrits que s’apleguen en aquest volum són en aquest idioma, si bé, Nèstor Luján manté el català quan fa transcripcions. I no cal dir que tota la revista, abans de ser publicada havia de passar la censura. L’any 1967 el ministre Fraga Iribarne la clausura, però aconsegueix reprendre la seva publicació.
El llibre reflecteix quatre vessants que Nèstor Luján va conrear a Destino i que tot seguit espigolem:
- Barcelona. Aplega els articles que Nèstor Luján va escriure a la seva columna “al doblar la esquina” a Destino i on centra la seva atenció principalment en la Companyia de Tramvies de Barcelona i on queda palesa la negligència d’aquesta entita, i per extensió la de l’Ajuntament, durant el període de 1947 a 1951. L’aleshores Alcalde de Barcelona, Josep Maria Albert i Despujol, Baró de Terrades, industrial cotoner, President del treball Nacional des de 1941 i Procurador a Corts espanyoles, ha passat a la història per ser un alcalde descurat de la Ciutat junt amb el seu 1r. Tinent d’Alcalde i responsable dels transports de Barcelona, Josep Ribas Seva, falangista. L’Alcalde Albert i Despujols va ser fulminat del càrrec l’any 1951 arran de la vaga dels tramvies. Vaga que el poble, organitzat com diríem ara, es va abstenir de fer ús dels tramvies a causa d’una pujada del bitllet desproporcionada i que els usuaris del servei, és a dir, els ciutadans i les ciutadanes no van voler assumir.
- Necrològiques. Recull les necrològiques que Nèstor Luján va publicar d’amics i persones vinculades a la cultura catalana. Són unes necrològiques que defugen el sentimentalisme i ens fa un retrat del personatge posant el valor les seves qualitats. En aquest apartat hi troben les necrològiques de Josep Pla, Josep Maria de Segarra, Francesc Pujols entre d’altres i una dona, Carmen Amaya.
- En aquesta secció trobem una part del seu dietari i és on l’autor deixa de ser el periodista i esdevé la persona que consigna allò que fa i com veu Ell a les persones del seu entorn. Entorn configurat per identitats que hores d’ara tots coneixem i ens mostra un perfil de cadascuna amb les seves flaques i les seves qualitats.
- Premi Nadal. I finalment clou aquesta selecció amb allò que succeí a la rebotiga d’aquests premis. Les discordances dels jurats, les preferències per motius extraliteraris i les polèmiques que, com passa hores d’ara, generen aquesta mena de guardons. Cal aclarir que Luján mai en va ser jurat.
I tot això adobat amb una riquesa de vocabulari que li permet sortejar els esculls de la censura amb la ironia que li es prou coneguda a Nèstor Luján i que el lector de l’època sabia esbrinar. Amanit amb una prosa senzilla o aparentment senzilla que ens permet una lectura molt agradosa sobre el passat no gaire lluny de Barcelona.
No volem acabar sense assenyalar la interessant introducció que en fan Jordi Amat i Agustí Pons.
Sílvia Fortuny
Deixa el teu comentari!