La biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Algú que no hi havia de ser, de Manuel de Pedrolo
Algú que no hi havia de ser / Manuel de Pedrolo.- Barcelona: Alrevés, 2018.
Manuel de Pedrolo és un dels pares de la novel·la negra en català i aquest novel·la n’és un gran exemple. Escrita el 1972 mostra l’evolució, d’un estil que venia del hard-boiled americà a una influència més francesa. Pedrolo llegia i traduïa molta novel·la negra, i feia pocs anys que ha França havia començat a publicar-se en neo-polar, un génere negre post 1968, renovat i amb components socials. La novel·la comença d’una manera clàssica, la planificació d’un crim, però els protagonistes no són pas criminals, són gent normal que veuen una oportunitat i planifiquen un cop perfecte, fins al darrer detall. Però aquesta perfecció no existeix i les coses ràpidament canvien i ens trobem amb una altra història, la que ve després del crim quan creiem que ja està tot més o menys resolt.
Una molt bona novel·la que com totes les bones és molt més del que sembla a primer cop d’ull, una obra que tot i passar més desapercebuda està a l’alçada de les grans obres negres de Pedrolo com Joc brut.
Tot va començar per pura casualitat. A Sant Andreu no se m’hi havia perdut res i potser feia set anys que no hi havia posat els peus, de quan festejava una noia que feia de dependenta en un comerç més aviat rònec del carrer de les Monges. Ordinàriament, els talons amb què em pagaven els editors els havia de cobrar en algun banc del centre, però la casa Publicacions Reunides era una empresa modesta, acabada de fundar. El nom, pretensiós com era, devia al·ludir al fet que el senyor Gavina n’era el capitalista, el gerent, l’administrador i l’assessor literari. En un mot, reunia totes les funcions en la seva persona. potser per això no cal estranyar-se gaire que el taló fos contra el seu compte corrent, en una sucursal propera al seu domicili particular.
Deixa el teu comentari!