Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, Novetat, Poesia, Poeta del mes

Almudena Guzmán, poeta del mes al Versòdrom

16 octubre 2018 249 views Sense Comentaris

almudena guzman 2 - copia

 

 

 

 

 

 

 

Almudena Guzmán (Navacerrada, Madrid, 1964) és llicenciada en Filologia Hispànica i doctorada amb una tesis sobre Francisco de Quevedo. És  professora de tallers de creació literària a l’Institut Cervantes i de cursos monogràfics de poesia a la Universitat Complutense de Madrid. Ha col·laborat de forma habitual escrivint articles d’opinió al diari ABC i al suplement cultural del mateix.

Escriptora de poesia desde l’adolescència, començà la seva trajectoria poètica en 1981 amb la publicació del llibre ‘Poemas de Lida Sal’ (Premi Puerta del Sol). Seguiren el poemaris: ‘La playa del olvido’ (1984, Premi Altair), ‘Usted’ (1986, finalista del I Premi Hiperión), ‘El libro de Tamar’, prol·logat per Claudio Rodríguez (1991, Premi Ciudad de Melilla), ‘Calendario’ (2001), ‘El príncipe rojo’ (2005, Premi Internacional de poesia Claudio Rodríguez) i ‘Zonas Comunes’ (2011, XXIV Premi Tiflos de Poesia).

L’autora ha recollit els trenta anys de la seva trajectòria poètica a ‘El jazmín y la noche. Poesía reunida (1981-2011)’, un llibre amb pròleg de Luis García Montero on trobem els seus primers versos de ‘Poemas de Lida Sal’ fins el seu darrer poemari ‘Zonas comunes’. Amb aquesta antologia, publicada per Visor, es posen al dia, a més, títols de l’autora que ja estaven descatalogats o perduts.

La poesia de Almudena Guzmán, en paraules de Luis Alberto de Cuenca, destaca “por su agudeza, ironía, inteligencia emocional, pericia arquitectònica, capacidad de sorpresa, ternura, desparpajo, calidad y limpieza de escritura. Son sus versos fragmentos de vida palpitante, conectados con la cotidianidad del ser humano y con su circunstancia, sociales en su más elevado sentido. Solidarios”.

La seva escriptura, de tendència neosurrealista, empra un llenguatge directe, senzill, col·loquial i desinhibit. Veu d’una gran llibertat expressiva, es mou en els territoris màgics de l’amor. Com en els casos de Blanca Andreu, Ana Rossetti i Aurora Luque, la seva obra va portar un aire fresc a la poesia espanyola partir de 1980. És la seva una poesia directa que demostra una mirada aguda i incisiva de la realitat, intel·ligent i constructiva, una escriptura que sedueix no per una retòrica identificable, sinó per un accent íntim i peculiar, mai banal, que li presta una veu inconfusible.

“Su acento íntimo y peculiar, su voz inconfundible, su fascinación, su lenguaje sencillo, directo y desinhibido, su libertad expresiva; se ha afirmado que es la voz y los sentimientos de las mujeres de los años de la transición española, que  se hace eco de la situación política y social, que sus versos  son fragmentos de vida palpitante, comprometidos con la cotidianidad del ser humano y con su circunstancia, sociales en su más elevado sentido. Solidarios. En sus creaciones se complementan lo público  y lo privado, lo cotidiano y lo extraordinario, un mundo de realidad y un mundo de fantasía,  la época presente  y la época pasada, el cuerpo y el alma,  la expresión más sencilla junto a numerosas referencias culturales  y lenguaje metafórico,  el realismo y el surrealismo, la lírica con  la estructura de  novela, pues sus poemas cuentan historia.”

Luis García Montero  (Pròleg El jazmín y la noche.)

 

Obres de l’autora a Biblioteques de Barcelona:

 

 

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.