La BAB recomana… Les vuit muntanyes
Les vuit muntanyes ha estat, sens dubte, una de les novetats editorials més sorprenents i destacades del darrer any al panorama literari europeu. Supera amb molt els 500.000 exemplars venuts i el nombre de traduccions creix sense aturador.
La trajectòria personal de l’autor Paolo Cognetti (documentalista enamorat de Nova York i de la muntanya) ens dona pistes per la comprensió d’una trama narrada amb senzillesa i emotivitat.
“Els cims eren blancs, el cel insòlitament blau, una sensació de miracle. Aquí baix a casa nostra hi havia els aldarulls de les fàbriques, les cases barates superpoblades, els enfrontaments a les places, els infants maltractats, les nenes mares; allà dalt, la neu”.
Amb aquesta aparent senzillesa l’autor ens va atrapant en una història plena de dualitats enfrontades que interpel·len als personatges (i al lector) i ens proposa una profunda reflexió sobre l’amor, l’amistat, la natura, les relacions familiars i la solitud. En definitiva, la necessitat de trobar un sentit a la vida i la dificultat d’aquest camí de recerca.
“Del meu pare havia aprés, al cap de molt temps d’haver deixat de seguir-lo pels camins, que en algunes vides hi ha muntanyes on no es pot tornar”.
Paolo Cognetti per Fabio Artese
En un moment de la novel·la el títol Les vuit muntanyes se’ns mostra revelador del missatge essencial del llibre: un vell mandala nepalès farà que Pietro (el protagonista) confronti l’errant itinerari de la seva vida i la simplicitat vital del seu amic Bruno.
“Haurà aprés mès qui ha fet la ronda de les vuit muntanyes, o qui ha arribat al cim del mont Sumer?”
Deixa el teu comentari!