El lector opina
Diane Setterfield. El conte número tretze
Barcelona: Editorial Empúries, 2006. Traducció de Rosa Borràs
Tenim entre les mans la primera novel·la de suspens de la jove autora anglesa Diane Setterfield. El títol ja anuncia quin és l’enigma principal: “El conte número tretze”, conte només publicat en una edició que tingué poques tirades i esdevingut un mite en el món bibliòfil. L’amor pels llibres, la lectura i la literatura traspua ja des dels inicis en la vida i dedicació de la Margaret Lea, filla d’un llibreter de vell i devoradora de llibres. El camí iniciàtic impulsat per la tasca empresa és aparentment fortuïta en forma d’una nota anònima trobada a la botiga: “Digui’m la veritat”. Vida Winter, escriptora de renom, la vol contractar per a escriure la seva biografia, desconeguda i plena de secrets, i és en una biblioteca on el fil es va descabdellant fins que es produeix un efecte mirall. Enmig de referències literàries constants i en un ambient romàntic i gòtic de manual transcorre la recerca de Margaret. Venen marcades per la gran obra Jane Eyre de Charlotte Brontë, entre d’altres clàssics, en què cal veure no un paral·lelisme exacte sinó tocs reveladors i un homenatge a la literatura anglosaxona de finals del segle XIX. Esdevé el fil conductor, la pista recorrent de tant en tant en una investigació aferrissada que enganxa el lector en què es plantegen moltes dicotomies i valors retrobats, alts i baixos en què la llum i ombres físiques expliquen una realitat en dos registres: entre el passat i el present, la veritat i la mentida, la memòria i la imaginació, entre els personatges i els fantasmes. Constants salts enrere i endavant, relacions i contrastos que es van manifestant i que donen context de manera magistral. La sèrie de converses, confidències i reflexions intercalades t’atrapen i susciten múltiples emocions al llarg del procés de reconstrucció de la història a la recerca de la identitat on l’abandó i la soledat estan molt presents.
L’èxit de la publicació la convertí ben aviat en un bestseller. Sis anys després, el 2013, fou adaptada per a la petita pantalla sota el mestratge del director anglès James Rent protagonitzada per una jove Olivia Colman, com a Margaret, i per la veterana actriu Vanessa Redgrave, com a Vida Winter (pel·lícula). Us avancem per fer boca algunes frases que no us deixaran indiferents: l’escriptora comença dient: “Totes les criatures mitifiquen el seu naixement”; la Margaret qüestiona diferents punts de l’entrevista: “Em vaig posar un vel davant la cara, emmascarant-me amb neutralitat, ocultant-me rera la meva façana” i una frase que podria haver estat pronunciada per qualsevol de les dues: “Estava dreta, amb la mà estirada cap a mi, delerosa, com si només hagués de fer una passa cap a ella per agafar-l’hi” … Si voleu llegir-lo només heu de demanar-lo aquí.
Anna Nicolau
Deixa el teu comentari!