Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…. Marina de Carlos Ruiz Zafón

25 juny 2018 122 views Sense Comentaris

8d8925d07cbe74212b8b773741225eceMarina / Carlos Ruiz Zafón
Carlos Ruiz Zafón ( Barcelona 1964) actualment viu a California i és un dels autors més llegits, les seves obres s’han traduït a més de cinquanta idiomes.
Les seves primeres obres: El príncep de la boira, El palau de mitja nit i Les Llums de setembre formen La trilogia de la boira ,son juntament amb Marina novel·les juvenils. I el 2001 pública per adults L’ombra del vent que acaba sent un èxit literari, després publicarà, El joc de l’àngel, El presoner del cel, i El laberint dels esperits.

Marina la va escriure a Los Angeles entre el 1996 i el 1997, l’autor tenia trenta tres anys i com explica ell era conscient que se li escapava la primera joventut i escriure aquest novel·la era una manera de d’acomiadiar-se’n.
La història està ambientada a Barcelona dels anys vuitanta. Oscar Drai, protagonista de la narració es passeja els vespres pels carrers de Sarrià. Ell és un noi de quinze anys intern en un col·legi del Passeig de la Bonanova i aprofita les tres hores lliures que té entre el final de les classes i l’hora de sopar per escapar-se i passejar i badar pels jardins i palauets mig abandonats que hi ha al entorn de l’internat.
Durant una setmana desapareix, quan un policia el troba, a l’estació de França, li diu que estan esperant-lo per fer-li moltes preguntes i que li convindria tenir bones respostes, però li recorda que hi ha vegades explicar la veritat no és una bona idea.

Un tast:

La llovizna había vestido las calles de plata cuando salimos de allí. Era la una de la tarde. Hicimos el camino de regreso sin cruzar palabra. En casa de Marina, German nos esperaba para comer.
-A Germán no le menciones nada de todo esto, por favor- me pidió Marina
– No te preocupes.
Comprendí que tampoco hubiera sabido explicar lo que había sucedido. A medida que nos alejábamos del lugar, el recuerdo de aquellas imágenes y de aquel siniestro invernadero se fue desvaneciendo. Al llegar a la Plaza Sarriá advertí que Marina estaba pálida y respiraba con dificultad.
.¿Te encuentras bien?-pregunté.
Marina me dijo que sí con poca convicción. Nos sentamos en un banco de la plaza. Ella respiró profundamente varias veces, con los ojos cerrados. Una bandada de palomas correteaba a nuestros pies. Por un instante temí que Marina fuera a desmayarse. Entonces abrió los ojos y me sonrió.
– No te asustes. Es sólo un pequeño mareo. Debe de haber sido ese olor.

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.