Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Gènere negre, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca el Carmel – Juan Marsé recomana: Yo maté a Kennedy, de Manuel Vázquez Montalbán

2 juliol 2018 Sense Comentaris

9788408050308Yo maté a Kennedy / Manuel Vázquez Montalbán.- Barcelona: Planeta, 2004.

Aquesta novel·la publicada el 1972 va ser molt significativa tant pel seu autor, Manuel Vázquez Montalbán, com pel protagonista, Pepe Carvalho. Es sol considerar que Tatuaje és la primera novel·la de Carvalho però la veritat és que no, la primera novel·la és aquesta, molt experimental, on apareix el personatge que acabaria sent el més emblemàtic de l’autor. Mig per casualitat, una mica a l’estil de la primera aparició d’un altre mític de la novel·la negra, el Méndez de Francisco González Ledesma. Al 1972 tota la literatura espanyola estava encara sota la influència del boom llatinoamericà, però la situació política començava a donar senyals d’esgotament i es veia venir el canvi que acabaria fent-se realitat a partir de la mort del dictador. Van ser uns anys on la societat estava canviant, molt abans que la política la pogués seguir, i també la cultura, la cultura de masses es va començar a prendre seriosament a si mateixa i en aquest ambient d’ebullició van sorgir veus com la de Vázquez Montalbán, disposats a fer una novel·la negra en castellà capaç de mirar de tu a tu al que es feia en altres llengües (el que en català feia temps que feia Manuel de Pedrolo, també amb considerables dificultats derivades de la dictadura).

 

La complicidad europeísta de Jacqueline me halagaba.

-Nuestro palacio de las siete galaxias no puede compararse ni siquiera a Le Petit Trianon.

Hasta la primera galaxia llegaba el ruido de los chapuzones y las risotadas de Monseñor Cushing. De vez en cuando la sombra de un niño desnudo cruzaba veloz la celosía. Jacqueline hojeaba un libro de Avedon y Baldwin. En dos vasos largos hervía la bebida azul y las hojas de menta empezaban a macerarse. Cerré los ojos para sentir el contacto sexual de la picazón en la garganta. Las burbujas me arañaron hasta el dolor. Empecé a sudar.

Jacqueline no sudaba bajo la plastificación maravillosa de su piel enmaquillada. Divagué la vista por la continua pared de la habitación circular, recordé una borrachera hasta entonces olvidada.

MVM

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.