Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…Suzanne de Noemí Trujillo
Suzanne / Noemí Trujillo. Barcelona: Empúries, 2016
Noemí Trujillo( Barcelona 1976) escritora, editora i gestora cultural ha publicat: Lejos de Valparaiso, La muchacha de los ojos tristes, Brooklyn Bridge, Solo fue un post, Un lugar con nieve, Generació Subway. També ha publicat amb Lorenzo Silva Suad, Nada sucio .
Suzanne és la seva primera novel·la i la dedica, a més del seu pare, a la ciutat de Barcelona, ciutat que sempre ella va estimar.
El títol i nom de la protagonista de la novel·la fa referència a la cançó Suzanne de Leonard Cohen.
La novel·la té, a més d’una nota de l’autora, tres parts, un epíleg i una relació dels escenaris per on es passeja la Suzanne, que viu al barri de Sant Antoni de Barcelona.
La primera part el narrador ens explica que la Suzanne és fotògrafa i fa exposicions a diferentes ciutats del món. Ara es dedica a fotografiar aeroports. Viatge per tot el mon, però el seu punt de repòs és Barcelona. En un dels viatges coneix al Tomàs, que treballa al aeroport de Madrid i s’enamoren.
La segona part narrada a dos mans entre el Tomàs i la Suzanne veiem que no són la parella perfecta. Ell és un home atrapat per una mare i les germanes i per altre cantó la Suzanne és un esperit lliure.
La tercera part el narrador ens fa saber que desprès de set anys de relació compren una casa a Madrid per anar-hi a viure quan es casin. Llavors és quan la Suzanne veu que no tornarà a Barcelona i té dubtes. Acostumada a viatjar i tornar sempre al seu barri de Sant Antoni la perspectiva d’anar a viure a Madrid no la sedueix.
A l’epíleg la mateixa Suzanne ens explica que tria.
Un tast:
A la Susanna mai li havien agradat els nens. A ella només li agradava la seva càmera de fotos i li dedicava totes les seves energies. La seva càmera era el seu amant; la càmara i ella, les dues juntes, recorrien món, inseperables, vivint el moment, tots els angles de visió de totes les coses, condemnats a ser felices, sempre viatjant com dues nòmedes per Europa. A la Susana li semblava que amb la seva càmera i els seus viatges era feliç, que no necessitava en Tomás, que últimamnet sempre estava de mal humor: que la feina, per l’estrès, per la rutina, per la malaltia de la seva mare, perque ell no volia deixar la seva feina a Barjas ni anar-se’n a viure a Barcelona; i ella no volia deixar el seu pis de Floridablanca per anar-se’n a viure a Madrid. I, des de feia molt temps, no s’enteien en absolut i tot era molt avorrit. Avions d’anada i tornada, i gens de passió. I sexe només ocasionalment
Deixa el teu comentari!