La catàstrofe de ser un nen. Benet i Jornet. Itinerari 1
Benet i Jornet, Josep Maria
. La catàstrofe de ser un nen. Barcelona : Ara Llibres, 2014. ISBN 9788416154012
Els records que Josep Maria Benet i Jornet ens explica en aquest llibre ens traslladen als anys de la postguerra, una època grisa marcada per les carències en què la millor joguina era una imaginació desperta.
La trajectòria del popular dramaturg i guionista veí del barri de Sant Antoni especialment en la seva infantesa, ha estat reconeguda amb nombrosos premis entre ells el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997), Premi de la Institució de les Lletres Catalanes de guions audiovisuals (1998), Premi Max d’Honor (2010) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2013).
- A la pàgina 9 d’aquestes memòries recorda amb tendressa:
“Vaig néixer el 20 de juny del 1940, a la ronda de Sant Antoni número 12, 3r. 2a, Barcelona. Quan era més o menys petit tothom sabia, segons el meu parer de criatura, que el carrer més important de Barcelona era la Diagonal. En segon lloc venia la Gran Via i en tercer la ronda de Sant Antoni, on jo havia tret el nas, naturalment”. p. 9
- A la pàgina 19 ens descriu amb emoció i afecte quan anava al sabater del carrer Tamarit o a comprar al mercat amb la mare. Cèlebre mercat, recentment remodelat després d’unes obres que han durat més de vuit anys:
“Amb la mama anem a comprar menjar a la plaça, al mercat de Sant Antoni. Quin butlli de gent. En una parada em donen una oliva. Després, en sortir, també passem pel forn, al començament del carrer Urgell, i agafem el pa de racionament que ens pertoca; pagant, és clar. Hi ha tres menes, tres categories, de cartilles de racionament. A nosaltres ens toca la barreta del més humils. Pot passar que encetar-la dintre hi trobem un cordill. O alguna mena d’escarabat. […] Mentre tornem cap a casa,a dues passes, entrem, carrer Tamarit, al taller d’un sabater, un senyor que canvia talons desgastats per talons nous. Té moltes màquines i ell, no altres que vaig conèixer, va molt més enllà del simple canvi de talons. Compte, algun empleat l’ajuda. A mi em crida l’atenció. I sortim, si és que hi hem entrat, i dues passes amunt o avall de Tamarit hi ha el barber. Som clients dels dos llocs, del sabater i del barber. Sobretot del barber, tu diràs”. p. 19
Deixa el teu comentari!