Mor Màrius Sampere
El passat dia 26 ens va deixar el poeta Màrius Sampere. Nascut a Barcelona (al Guinardó) el 2018, Sempere hauria complert noranta anys al desembre. No us entretindrem amb més dades biogràfiques. Preferim proposar-vos camins diferents de conèixer la seva obra, o de tornar-hi.
Démens és, si no anem errats, el darrer llibre de poesia publicat per Màrius Sampere. El va editar LaBreu l’any passat. Vïctor Obiols s’hi referia així (Ara llegim, 1 de juliol de 2017):
“Ja des de la primera estrofa de Dèmens, Màrius Sampere (Barcelona, 1928) ens inicia en el seu univers pitagòric (“arreu és el punt isolat / i la seva rodona”), que és el nostre, que és el de tots.
Cal tenir el poder de la vidència poètica per expressar-ho amb aquesta precisió i bellesa, i cal haver assumit amb coratge absolut i inconscient saviesa l’experiència de l’escriptura com a mètode (camí) de coneixement per cisellar el llenguatge que va esdevenint-se com una creació miraculosa. En tot el procés que dona com a resultat aquest esclat no sabria dir quina munió de forces sumades hi intervenen (voluntat, providència, talent, màgia, destí, caràcter?). Totes elles, i més. Sampere sembla parlar al dictat d’una força superior, i a mesura que ha anat fent camí, ha anat afinant més l’oïda, agusant la ploma, i transportant al paper, com un torsimany druídic, tot allò que, nítidament, la Veu li transmet amb aplom i etèria gràcia.” […]
…
L’escala de cargol és un llibre singular. Tots ho són, si voleu. Aquest ho és especialment perquè reuneix poemes, prosa i biografia, en un intent -a proposta de Jaume P. Sayrach- de fer més explícits i comprensibles els poemes de Sampere.
El resultat és un llibre molt personal, fruit de les seves reflexions i amarat de records i poesia. El va publicar Viena edicions el 1984.
…
“SAMPERE EL POETA”, de Vicenç Llorca
Vicenç Llorca, a més de poeta i gran coneixedor de la poesia de Màrius Sampere, és també el seu amic. El 27 de maig, a El Punt Avui, Llorca va publicar aquesta semblança del poeta, personal, continguda, essencial. Comença així:
“Visito Màrius Sampere a l’hospital. Soc conscient que, potser, serà la darrera vegada que ens veurem, el darrer record d’en Màrius. Quan em veu, somriu i ens agafem les mans. Em mira amb aquells ulls blaus, intensos. No hi ha recança ni por. Em sorprèn l’alegria de la seva mirada i una frase irònica: ‘Això que em passa, Vicenç, és només una estrofa’.” […]
…
Josep Puigbó va entrevistar Màrius Sampere al programa (S)avis, de TV3. Es va emetre l’octubre de 2015, i la cadena pública va tenir l’encert de tornar-lo a emetre amb motiu de la mort del poeta. Si us el va perdre, teniu l’oportunitat de veure´l al servei TV3 a la carta:
…
A continuació us oferim un llistat dels poemaris de Màrius Sampere disponibles a Biblioteques de Barcelona. Cliqueu al damunt per saber a quines biblioteques els podeu trobar:
- 123. [València]: Edicions del Buc, 2015
- Altres presències. Barcelona: Meteora, 2008
- La cançó de la metamorfosi. Barcelona: Columna, 1995
- La ciutat submergida: obra poètica inèdita (1970-2008). Pollença: Edicions del Salobre, 2009
- Dèmens. Barcelona: LaBreu, 2017
- Demiúrgia. Barcelona: Columna, 1996
- Dorm ; Els espais ocupats. Barcelona: Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli, 2014
- Ens trobarem a fora. Barcelona: Proa, 2006
- L’esfera insomne. Barcelona: LaBreu, 2015
- L’estació dels espiadimonis. Palma: Muntaner, 2010
- Iconograma. Santa Coloma de Gramenet: La Garúa, 2004
- Les imminències. Barcelona: Proa, 2002
- Jerarquies. Barcelona: Proa, 2003
- Ningú més i l’ombra. Barcelona: Proa, 2013
- L’ocell que udola. Barcelona: Columna, 1990
- Si no fos en secret: antologia poètica. Barcelona: Proa, 1999
- Subllum. Barcelona: Proa, 2000
- La taula i les estrelles. Barcelona: Columna, 1992
- Thanatos suite. Barcelona: Seuba, 1997
I també:
- L’escala de cargol: Sampere explica Sampere. Barcelona: Viena, 2014
- Màrius Sampere, en homenatge: després de la pell no tinc res més. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, cop. 2015
- RAFART, Susanna. Màrius Sampere [recurs electrònic]. Barcelona : AELC, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2011
…
Deixa el teu comentari!