Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Gènere negre, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Los mares del Sur, de Manuel Vázquez Montalbán

1 juny 2018 65 views Sense Comentaris

MVMLos mares del Sur / Manuel Vázquez Montalbán.- Barcelona: Planeta, 1997.

Un dels primers llibres de la popular sèrie protagonitzada pel detectiu Pepe Carvalho, l’obra més emblemàtica (potser injustament) de l’enyorat Manuel Vázquez Montalbán. Aquest llibre, a més a més, va ser reconegut amb el Premi Planeta l’any 1979 i per tant va assolir un èxit i un reconeixement que ja no l’abandonaria. A més a més aquest llibre es va publicar al mercat francés on de manera rocambolesca va aconseguir tenir un gran èxit i va ser la consolidació internacional com autor de Manuel Vázquez Montalbán. Stuart Pedrell, un important home de negocis apareix mort en un barri de la quasi perifèria de Barcelona, tothom el feia a la Polinesia. Qui? Per què? I sobretot per què Stuart no era on se suposava que s’havia anat? Què amagava aquesta mentida, per què aquesta doble vida? Per què aquesta tendència a un barri i un entorn que no són els seus?

El Bocanegra se sintió abrigado por la oscuridad a medida que se alejaba del parpadeo rotular de la sala de fiestas. Metió la mano en el bolsillo derecho del pantalón y palpó la ganzúa apoyada sobre el bulto de un cojón. Se acarició el cojón desde el interior del bolsillo. Luego sacó la mano y empuñó el paquete como para centrárselo o comprobar su arraigo. Con naturalidad llegó al lado del zequis, metió la ganzúa y se abrió la puerta dando un saltito, enjundiosa, como si fuera el portón de una caja fuerte. Olía el coche a coño de tía rica, pensó el Bocanegra. ¡Hostia!, puros. El copón, una petaca de whisky. Abrió el capó. Como si acariciara cabellos hizo el puente con los alambres. Cerró el capó. Se sentó en el coche con la sabiduría y elegancia supuestas en el propietario. Se amorró a la botella de whisky. Encendió un puro. Arrancó suavemente y giró con brusquedad el volante para que se oyera el viraje del coche ganando la bocacalle cercana. Por un túnel de ladrillos viejos y coches aparcados llegó a la esquina donde le esperaban Loli, el Ternero y la Pecas. Se hundió Loli en el asiento contiguo al tiempo que se cerraban las tres puertas con un ruido prefabricado.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.