Ruta la Sombra del Viento: Etapa 1
Durant les properes dues setmanes, recobrem l’obra més famosa de l’autor català Carlos Ruiz Zafón: La sombra del viento. Avui comencem per una petita ruta per la part alta de la ciutat.
Pàg 162-163: Estació de ferrocarrils catalans (trajecte entre el carrer Pelai i el Carrer Balmes).
Comencem el nostre trajecte al carrer Pelai, des d’allà el nostre jove protagonista agafa uns dels pocs transports que permetien arribar a la zona alta de la ciutat: els ferrocarrils catalans. En 1929, les vies del ferrocarril es van cubrir entre la Plaça Catalunya i el carrer Muntaner, fins els anys 50 no es va acabar el ramal que connectava el centre de Barcelona amb l’Avinguda Tibidabo. Amb el cap recolzat a una finestra, el trajecte portarà al nostre protagonista a una altra Barcelona:
“Hice le trayecto en un vagón, poblado de ordenanzas, criadas y jornaleros […] Al emerger de nuevo la calle me pareció redescubrir otra Barcelona. Estaba amaneciendo y un filo de púrpura rasgaba las nubes y salpicaba las fachadas de los palacetes y caserones señoriales que flanqueaban la avenida del Tibidabo”
Pàg. 164: Tramvia Blau.
Un cop en Daniel es baixa del ferrocarril comença el seu camí cap el número 32 de l’Avinguda Tibidabo. Just al costat de l’edifici de la Rotonda, edifici modernista, construït per l’arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana en 1918, podem trobar el Tramvia Blau. Línia va ser construïda l’any 1901, tenia per objectiu crear una gran zona residencial.
“El tranvia ascendía casi a ritmo de paseo, acariciando la sombra de la arboleda y oteando sobre los muros y jardines de mansiones con alma de castillo que yo imaginaba pobladas de estatuas, fuentes, caballerizas y capillas secretas”
Pàg 166 i 523: Avinguda Tibidabo 32 – Ángel de brumas
Arribem a l’escenari on es desenvolupant gran part de les tragèdies que pateixen Julian Carx i la seva estimada Penelope Aldaya. Ens trobem davant d’una casa misteriosa, sinistre. La millor descripció que trobem a l’obra de Ruiz Zafón és sensa cap mena de dubte la primera impressió d’en Daniel:
“Un portón de hierro forjado tramado de yedra y hojarasca lo custodiaba. Recortada entre los barrotes se adivinaba una portezeula cerrada a cal y canto. Sobre las verjas, anudado en serpientes de hierro negro, se leía el número 32.
En aquest casa, dedicado al sagrat ministeri de fer negocis, Julian coneix i estima a Penelope, rep atencions per part del seu pare natural i s’enfronta al seu adversari:
“Fumero alzó el arma lentamente. Le temblaba la mano y el revólver brillaba, reluciente de sangre. Carax retrocedió paso a paso, buscando la sombra, pero no había escapatoria”
Tornant al primer cop que el jove Sempere veu la residencia dels Aldaya, continua el nostre itineari.
Pàg 167: Plaça Doctor Andreu – Funicular
Tot just després de parlar amb el porter de la casa veïna, Remigio, Daniel té un gran fer una visita més, tot i que recorda ràpidament les seves obligacions:
“Me apeteció de repente acercarme hasta el funicular y escalar la ladera hasta el antiguo parque de atracciones en su cima para perderme entre sus carruseles y sus salones de autómatas, pero había prometido estar a tiempo en la librería.”
Ver Ruta la Sombra del Viento I en un mapa más grande
Per tant, torna a casa, de nou a la Barcelona que si coneix veritablement.
Ruiz Zafon, Carlos. La sombra del viento. Barcelona: Planeta, 2005.
Deixa el teu comentari!