Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana…. El peso de los muertos

16 abril 2018 59 views Sense Comentaris

El peso de los muertos/Victor del Árbol. Madrid: Castalia, 2006

Victor del Árbol és un escriptor nascut a Barcelona l’any 1968. Va estudiar Història  a la Universitat de Barcelona i va treballar durant 10 anys com a Mosso d’Esquadra. Ha escrit fins avui 7 novel·les, de les quals cal destacar El abismo de los sueños, que tot i que va quedar finalista del Premi Fernando Lara no ha estat publicada; La tristeza del samurai, amb la qual va guanyar el Premi Tiflos; i La vispera de casi todo, amb la qual va guanyar el Premi Nadal. També ha guanyat premis a França.

La novel·la que us recomenem avui és El peso de los muertos, primera novel·la del autor. Després de rebre la trucada del seu amic de la infància Octavio Cruz, Lucía de Dios marxa de Viena cap a Barcelona amb Andrés, la seva parella l’any 1975 mentre Franco està agonitzant. L’excusa és retornar a Espanya amb les cendres del seu pare, però en realitat vol conèixer la verdadera identitat d’ una persona tancada al Centre psiquiàtric penitenciari de Barcelona i que respon al nom de Liviano, ja que Octavio pensa que la seva verdadera identitat correspon a Nahum Márquez, un metge que tenia a veure amb el passat de Lucía. El problema és que Nahum va ser executat el 1945. Seguint les pases de Lucía està el polícia Moro Ulises, que té a veure negativament amb el passat de tothom.
La novel·la no té grans descripcions de Barcelona però surten indrets dels districtes de Sants-Montjuïc, Eixample i Ciutat Vella i en menor mesura Gràcia.
Per acabar us oferim un fragment del llibre:

“El olor de Puerto le llegó con nitidez pocos minutos después. No era un salitre cualquiera, era el olor del Mediterráneo, y agudizando más, el Mediterráneo de Barcelona, que no olía a brea ni a mejillones ni a lonja sinó a suciedad, a bocana del Puerto, a gasoil y a prostíbulo.
Gilda se pregunto por qué la habŕia citado aquel tipo en un sitio así. La calle era un río caudaloso por el que corrían ninos desnudos entre los coches circulando a gran velocidad, los pasajeros se colgaban en los estribos del tranvía, empapados y sin aliento; algunos resbalaban y se caían ante la indiferència de la gente. Un viejo, sentado en una silla bajo el zaguán del bar de enfrente bebía largos tragos que se derramaban por su larguísima barba y luego le daba un beso en los morros a un chucho famélico que se acurrucaba entre sus piernas; ambos se protegían de la lluvia con un poncho agujereado y parecían felices.”

 

El-peso-de-los-muertos

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.