Filosofia en píndoles. Grans idees en petites frases
Vivim temps on s’autoproclamen filòsofs personatges que simplement van aprovar la llicenciatura i s’atreveixen a pontificar sobre qualsevol tema en certs mitjans de comunicació. És gratificant, doncs, trobar algú com Joan Carles Mèlich, doctor en filosofia i lletres per la UAB, professor titular de filosofia de l’educació, autor de molts llibres i, per damunt de tot, filòsof, comunicador i escriptor. Mèlich és una de les veus més singulars del pensament català actual. Singular per l’originalitat i el rigor de les seves anàlisis, però singular també per la forma apassionada en què les transmet. A més a més és escriptor perquè fa filosofia en diàleg amb la tradició literària molt més que amb la filosofia acadèmica.
“Hi ha dues maneres d’estudiar filosofia: o bé llegint Aristòtelis i Kant, o bé llegint Dostoievski i Kafka. Amb el pas dels anys prefereixo la segona opció.”
El seu pensament gira al voltant de la finitud de tot, la qüestió ètica i el seu enfrontament amb la moral, així com en les dualitats pietat/compassió, religió/ateisme i els conceptes educació, silenci, mort, absència, perdó, desig i altres.
La simbiosi literatura-filosofia fa que trobem en els seus texts citacions d’autors tant variats com: Spinoza, Tolstoi, Sade, Kafka, Sartre, V. Wolf, Nietsche, Dostoievski, Freud, o Kundera.
Són, doncs, totalment recomanables els seus llibres, entre ells: Filosofía de la finitud (Herder), La lliçó d’Auschwitz (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), Ética de la compasión (Herder), Lógica de la crueldad (Herder), La lectura com a pregària (Fragmenta), La prosa de la vida (Fragmenta) i el seu darrer L’experiència de la pèrdua (Arcàdia).
Deixa el teu comentari!