Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, Efemèrides, General, Lectors, Monogràfics, Novetat

El lector recomana… Dues vides escrites en femení

31 març 2018 Sense Comentaris

Enguany es celebra el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) i Montserrat Abelló (1918-2014): dues grans exponents de la intel·lectualitat catalana que han escrit i viscut “feliçment com a dones”. En el marc d’aquestes efemèrides, recomanem doncs:

(cop. Editorial Meteora) (cop. Ara Llibres)En la nova publicació titulada Maria Aurèlia Capmany. L’època d’una dona (Barcelona: Meteora, 2018), Agustí Pons ha estat l’encarregat de revisar i actualitzar la biografia que la mateixa autora va publicar l’any 2000 a Columna; aporta també noves reflexions i investigació del seu llegat que permeten completar la seva trajectòria tan polifacètica.  Altrament, Montserrat Abelló pogué deixar gairebé acabades les seves memòries El miracle és viure: vivències (Barcelona: Ara Llibres, 2015).

La necessitat de construir una nova societat després d’un llarg període de dictadura i repressió franquista les portaren conjuntament amb d’altres de la seva generació a endegar i contribuir a projectes comuns que desenvoluparen paral·lelament i alhora de manera complementària.  Dones d’acció que compartiren facetes com l’amor per la terra, la reivindicació política, la defensa i difusió de la cultura i llengua catalanes. Si bé, però, són fruit d’un mateix context i veu d’una vida amb instint de superació, de regeneració i marcada per una història i una tradició de lluita per la llibertat, ens referim a dues trajectòries professionals i estils diferenciats.

(extracte del cartell de l’acte d’homenatge ©Associació Pal·las Atenea)

Maria Aurèlia Capmany –a partir d’ara M.A.C.-, novel·lista per excel·lència, procedent d’una família menestral però culta tingué d’una personalitat molt madura i expansiva que, en els seus personatges, esdevingué la suma de versions complementàries d’ella mateixa: en la seva obra de creació fabula sempre en base a la realitat, té la veritat com a valor central i sobretot en l’exercici de la crítica social més humana com queda demostrat en el resultat de la seva activitat literària: reivindicació social i fidelitat al seu Poble. La seva veu no podia ser més alta i clara a l’obra Maria Aurèlia Capmany pren la paraula. Els seus ideals socialistes i compromís amb la memòria obrera i popular de Catalunya la portaren a militar al PSC de l’època arribant a ocupar el càrrec de regidora de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona i a treballar a la Diputació de Barcelona des de 1983. D’esperit anarquista i anticlassista, posa en boca de l’advocat dels pobres de Barcelona aquestes paraules que segueixen, a la seva obra Preguntes i respostes sobre la vida i mort de Francesc Layret: “El Poble no és un fantasma, senyor Pla, el Poble està reblat a la terra que trepitja allà on ella treballa”. No oblidem que la fundació que porta el seu nom està dedicada a l’estudi i promoció de les dones en el món laboral.

El profund antifranquisme és una constant en ambdues autores lligades per sempre més a Catalunya. Si bé M.A.C. conquerí l’espai públic en la seva faceta política, Montserrat Abelló –a partir d’ara M.A.S.- malgrat viure la seva infància amunt i avall i haver de marxar per força durant la Guerra civil, seguint el seu pare que era enginyer naval a França, Londres i Xile-, optà per la necessitat imperiosa de retrobament amb si mateixa quan s’instal·là a Barcelona per formar la seva família a la dècada dels seixanta: l’antologia que pretén ser l’edició de la seva obra completa és tota una declaració d’intencions: Al cor de les paraules. En un volum d’homenatge a la Capmany afirma: “El fet de pertànyer a la mateixa generació i, fins i tot, la divergència de les nostres vides, ella Lleó i jo Aquari, de Barcelona ella i jo de Tarragona, jo llarg temps exiliada i ella no, me la feia més entranyable” o parlant dels seus ulls: “[…] els que m’indicaren la capacitat de tendresa que amagava, m’ho mostraven en aquell canvi brevíssim d’intensa comprensió quan li parlava de la dificultat de sentir-me del tot retornada […] per a qui l’exili era sentit a la seva obra a la llarga com a oblit <1>.

M.A.C. s’allunya del feminisme filantròpic per esdevenir una dona moderna: “Tot ésser humà es construeix des de l’inici, i aquell que es construeix com a dependència està perdut sense remissió”<2> . L’escriptora Maria Mercè Marçal ja en deia també en el pròleg que redactà per a l’obra Foc a les mans (Barcelona: Columna, 1990): “És com si tota la poesia de Montserrat Abelló fos essencialment una llarga i aferrissada lluita contra el silenci, aquest silenci que plana com una llosa sobre tantes experiències anònimes”.  Contrasta doncs la visió individualista i col·lectiva o representativa des del punt de vista testimonial.  Pel que fa a la resposta però és contundent en ambdues: a tall d’exemple, en M.A.S. queda explicitada en el títol del seu conegut poema: “He après a dir NO” i, en M.A.C., si bé és fruit també d’un aprenentatge radica a la base de la seva personalitat quan diu: “per l’educació rebuda sabia que no hi havia cap raó prou sòlida per a privar-se de les coses que volia fer i calia començar de nou.” <3> i tenia clar, segons Montserrat Roig que: La dona no aconseguirà res si no comprèn i accepta que la seva lluita no és una lluita a favor de la dona sinó a favor d’una persona oprimida utilitzada, l’enfrontament fracassa precisament per això, quan arribi a aquest convenciment farà causa comuna amb totes les reivindicacions”< 4>.

M.A.S. projectà en l’escriptura la manera com acostar-se al moviment feminista i per a l’afirmació de la llibertat individual i col·lectiva del País. Pel que fa a la vida pública, el seu entusiasme i vitalitat la mantingué activa en la vida literària publicant, participant en tertúlies, trobades de lectors i actes culturals fins al final de la seva vida. La tasca pedagògica és un altre punt en comú: la Maria Aurèlia com a mestra en una escola a Badalona i la Montserrat donant classes de català i anglès a la Universitat. Formades a la UAB i UB respectivament, contribuïren a normalitzar i difondre la llengua catalana perquè estigués present en tots els àmbits de la societat ha estat un altre punt de coincidència ja que ambdues han estat traduïdes i traductores al català i del català en el si i participant d’entitats tant significatives com el PEN Club, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i en associacions com La Sal, Ca la Dona, Institut Català de la Dona, etc.

Podeu consultar al catàleg de la Biblioteca de l’AB la bibliografia d’ambdues autores i els estudis de la seva vida i obra de: Maria Aurèlia CAPMANY i Montserrat ABELLÓ. Per ampliar informació sobre les dues homenatjades, consulteu aquí l’agenda amb el programa d’actes de la Primavera literària a Tarragona. Per endinsar-se en el seu estudi podeu trobar els seus arxius  personals es troben a la Universitat Rovira i Virgili i Biblioteca de Catalunya, respectivament.

Anna Nicolau Payàs

– – – – – – – – – – –

Notes:
<1> Montserrat Abelló, (“Maria Aurèlia Capmany, un record” dins Maria Aurèlia Capmany : homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, DL 1992, p. 18-19.
<2> Simone de Beauvoir. El segon sexe; pròleg de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Edicions 62, 1968.
<3> Maria Aurèlia Capmany. La dona a Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1979.
<4> Montserrat Roig, “La construcció d’un ésser independent” dins Maria Aurèlia Capmany. Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Arimany, cop. 1986, p. 37-38.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.