Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Gènere negre, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Homes d’honor, de Xavier Bosch

6 abril 2018 206 views Sense Comentaris

9788475882611Homes d’honor / Xavier Bosch.- Barcelona: Proa, 2012.

El periodista i escriptor Xavier Bosch va fer una troballa amb el seu personatge Dani Santana. Una troballa perquè des de la ficció pot explicar coses que com a periodista no. Això pot ser per diferents motius: noticies no contrastades, o por de crear una certa alarma, o potser d’altres menys confessables i que responen a interessos molt particulars en cada moment (interessos amb noms i cognoms que mai veuen la llum). Això per una banda, i a més a més la ficció permet a l’autor “jugar” amb els fets, i partir d’un fet cert o probablement cert inventar-se una trama com més gràcia li faci o com millor serveixi a la novel·la i a allò que vol explicar. Això no és pas un invent de Xavier Bosch, és pràcticament una marca de la casa en tota novel·la negra, un gènere que serveix com cap altre per retratar la societat, des del més baix fins al més alt, observant que realment no hi ha tantes diferències, tothom es mou pels mateixos interessos i amb una manca d’escrúpols força similar, varien els medis i els domicilis i les quantitats, res més.

En aquesta novel·la tenim a Dani Santana que ha fet el salt a la televisió, màfia, l’incendi del Liceu i el passat d’un prohom que potser no és com sempre se’ns havia explicat.

El Dani Santanta sempre arribava d’hora als llocs. Molt d’hora. Malaltissament. No es podia dir que fos puntual, perquè si a les nou del matí havia de ser en un indret concret, sovint a les vuit ja rondava per la zona. Per si de cas. Com aquell matí de dimarts que no oblidaria mai més.

Havia quedat a Palau, a la plaça de Sant Jaume, per esmorzar al despatx del vicepresident del govern i no volia fer tard. I menys encara en una reunió així. Quan el poder et cita, val més ser complidor. Per compensar, sobretot, la seva manca de formalitat.

Per si de cas trobava un gran embús al peatge de Vallvidrera, havia sortit ben d’hora de casa seva, un dúplex petit com un cop de puny sobre el Parc Central de Sant Cugat. Es volia estalviar la fila índia a pas de tortuga de la Via Augusta fins més enllà de Muntaner, la caravana tan desmoralitzadora de cada matí a l’hora punta, a partir de les vuit. Previsor com era, a aquesta hora ja vagava, xino-xano, per Barri Gòtic. Tot per a ell. Al seu pas, anava despertant pedres i carrers. Es va comprar La Vanguardia en un quiosc i va buscar un dels seus racons preferits per llegir-la.

peatge-fonts-google-maps

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.